Hi ha moments
a la vida
que ens fan pensar,
ens fan emocionar.
Moments
plens de sentiment,
de reviure temps,
amb el vell amic.
Aquell que ha partit,
sense fer sorroll,
deixant
molta i bona feina feta.
Una vida sencera
abocada als altres,
entenent missió
com a servei.
Entremaliat i astut,
fent-se perdonar
tot mirant-lo
als ulls.
Una il.lusió:
la vida.
Una vocació:
el germà.
I ara,
quan no em pots escoltar,
sento el buit
que has deixat.
El buit de l’amic
que ha partit estimant,
com ho fan
els bons fills del Pare.
Montse Torrejón
No hay comentarios:
Publicar un comentario