Des de l'amor (Xirat)

 És des de l'amor que vull parlar-te

de les coses que senzillament hem compartit,
quan l'esperança no habitava en el meu cor,
cercant miratges que no em duien mai a port.
És des de l'amor que vull cantar-te
i agrair-te tot el que has fet per mi;
les teves mirades, les teves paraules
m'apropen a Déu, em fan ser feliç de debò.

I SÉ QUE TU M'ESTIMARÀS
I QUE EM PERDONARÀS
QUAN VEGIS QUE M'ALLUNYO.
I JO T'OFEREIXO EL MEU COR,
LA VIDA, LA CANÇÓ,
TOT EL QUE PUC DONAR-TE.
ÉS SENZILL COMPARTIR DES DE L'AMOR.

I des de l'amor, vull oferir-te els meus somnis
i les il·lusions d'un nou present,
deixant enrere les foscors i les angoixes
que jo sentia quan estava lluny de tu.
És des de l'amor que me n'adono
que en tu tinc un amic de veritat.
I res no em demanes, m'escoltes silent,
vull compartir amb tu la vida, l'amor i la fe.

I SÉ QUE TU M’ESTIMARÀS
I QUE EM PERDONARÀS
QUAN VEGIS QUE M’ALLUNYO.
I JO T’OFEREIXO EL MEU COR,
LA VIDA, LA CANÇÓ,
TOT EL QUE VULL DONAR-TE.
ÉS SENZILL COMPARTIR DES DE L’AMOR.