La vida ja és això

 

La vida ja és això :
aquest tros de cel que es trenca davant dels ulls,
un infern ple de dimonis que claven punyalades per l'esquena.

També és un cactus abstracte
que porta abelles amb mel i llimona estranya...,
una mena de desig que punxa
i un pas de gegant a llunes negres i fosques
perquè no fem més que lamentar-ne realitats.
Si, ja deu ser tot això i encara més.
Un camí de roses emprenyades
i un fil de veu embalsamat de sucre i papallones...

Recordeu les papallones oi? doncs aquestes deuen ser, i tant!!

Llavors ho capgirem tot pel sentit de l'optimisme
i tot és positiu mentre hi hagi ganes de seguir
i si tenim ganes de fer les coses bé
no cal que patim més. Punt i seguit, punt i a part
i final.