Declinar de la llum
per la calma dels marges.
El capvespre és un mar
sense rastre de veles
amb un únic vaixell
que no emprèn mai cap ruta.
Miro al lluny. Ancorat
al meu port solitari
faig recompte del temps
per si el temps m'és propici.
Des d'un angle secret
torno enrera amb preguntes
que ningú no respon.
Més enllà del que espero
no hi ha res, sinó jo
i la llum que declina,
tendrament, suaument,
per la calma dels marges.
No hay comentarios:
Publicar un comentario