M'aprenc en la paraula no dita,
en el batec lentíssim del desig
que callo per amor i per temor.
A ple estiu ja tinc l'aire
adust i greu dels arbres a l'hivern.
Però el corrent d'aigua secreta
que flueix de les deus, inajornable,
m'emplena el cos com abans
i, com abans, tot m'exalta i estimo,
desmesurat potser i melangiós,
la nova i no sabuda dimensió de mi
No hay comentarios:
Publicar un comentario