Les diferents espiritualitats contemporànies provenen, per una banda, de l'experiència espiritua d'uns hombes i unes dones que han comunicat aquella experiència personal a uns deixebles i en alguns casos l'han institucionalitzada; per altra, estan condicionades per unes situacions hist´òriques col.lectives.
La noció d'una espiritualitat afegeix a la de vida cristiana en general la nota de tendència a la perfecció. Segons Vagaggini "És la doctrina de la manera d'assolir la unió amb Déu més perfecta ací baix" o com deia Brasó "El mode peculiaar de concebre i de realitzar l'ideal de la vida cristiana".
Així com una teología pressuposa una espiritualitat, tota espiritualitat parteix d'una experiència espiritual, "en definitiva els sistemes teológics no són més que l'expressió d'espiritualitats" (Chenu).
Ja des de l'època dels Pares hi ha una unitat entre la Biblia, la catequesi i la moral. Veiem com el Noutestament ens assegura tant la humanitat com la divinitat de Jesucrist tot i que les diferents maneree d'entendre el Crist originen maneres diferents d'entendre l'Esglèsia i la vida critiana (arrianisme, sabelianisme, apolinaristes, macedonians...).
Nacho Padró
No hay comentarios:
Publicar un comentario