“La font última de la nostra espiritualitat és Déu, però els agents formadors són els pares, els professors, i moltes altres influencies. Per a nosaltres, en qualitat de germans maristes, un dels agents primers és el fundador i el carisma que compartim amb ell, l'experiència de l'Esperit Sant en la seva vida i aquesta gràcia especial que li va ser atorgada en bé de l'Església. No pensem que aquests dons li arribaren en un singular moment de revelació. Va ser la resultant d'una vida sencera oberta a la crida de Déu i a la proximitat de la seva presencia. Aquelles intuïcions evangèliques, l'èmfasi particular que posava en determinats valors de l'Evangeli, els diversos aspectes de la seva espiritualitat... són tots ells elements importants del seu carisma i fruit d'un diàleg continu amb Déu, que incloïa l'acció i la presa de decisions al mateix temps que l'oració”. (G. Charles Howard)
“Marcel·lí i els primers germans van viure en l’Esperit. La tradició marista ha recollit les seves experiències i els seus ensenyaments, la seva herència, i l’ha anat transmetent, de generació en generació, de manera fidel i renovada. La font d’aquesta tradició és avui un riu cabalós que fecunda pobles i cultures d’arreu del món. Hi contribuïm també nosaltres, els laics maristes, aportant la nostra pròpia experiència de Déu.” (EMT n. 102)
“L’espiritualitat marista està en sintonia amb la vida laïcal perquè és pràctica i amara la quotidianitat. El seu lloc és entre els infants, a la llar, a la feina. Les persones i les seves circumstàncies són el llibre de Déu amb el qual aprenem i ensenyem a llegir la vida. És una espiritualitat contagiosa, fàcil de donar i de rebre, que ens connecta amb les esperances dels nostres infants i joves.” (EMT n. 103)
“Marcel·lí i els primers germans van viure en l’Esperit. La tradició marista ha recollit les seves experiències i els seus ensenyaments, la seva herència, i l’ha anat transmetent, de generació en generació, de manera fidel i renovada. La font d’aquesta tradició és avui un riu cabalós que fecunda pobles i cultures d’arreu del món. Hi contribuïm també nosaltres, els laics maristes, aportant la nostra pròpia experiència de Déu.” (EMT n. 102)
“L’espiritualitat marista està en sintonia amb la vida laïcal perquè és pràctica i amara la quotidianitat. El seu lloc és entre els infants, a la llar, a la feina. Les persones i les seves circumstàncies són el llibre de Déu amb el qual aprenem i ensenyem a llegir la vida. És una espiritualitat contagiosa, fàcil de donar i de rebre, que ens connecta amb les esperances dels nostres infants i joves.” (EMT n. 103)
Jesús, el cep veritable (Jn 15, 1-8)
Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.
Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.
L’any 1972 vaig començar amb «els Maristes», i aquest any estic en la Comunitat de l’Hermitage. Quaranta anys! La meva vida marista i espiritual no ha cessat d'evolucionar. Professional en ambient escolar i catequista; l'entorn que m'envoltava era de nens. Com no ser sensible als missatges de Marcel·lí que m'ha ressituat en l'amor dels nens? Gràcies a aquesta proximitat he aprofundit l'espiritualitat marista i he enfonsat les meves arrels cristianes en “l'aigua viva” d'una espiritualitat que ha calmat la meva set. Així, com Marcel·lí, l'exemple de Marie, alimentada per l'oració, jo he pogut respondre «sí» a diferents crides. I així vaig sentir la necessitat d'anar més lluny en la donació de mi mateixa, responent a una necessitat interior, a un projecte que m'obsessionava, de testimoniar obertament la meva resposta al Senyor amb un “compromís” marista, això dóna més sentit al meu lliurament a l'Institut, m'omple de l'Alegria i de Pau interiors, i m'ha permès plantar cara a les proves i donar-les un sentit. És en la «comunió» germans i laics que es manifesta el missatge de Marcel·lí i del Crist: «Estimeu-vos uns a uns altres»; sóc sensible a aquest missatge perquè és la cara visible de la “Bona Nova”. El fet de pertànyer a una “Gran família”, de ser reconeguda «Marista» em permet realitzar-me, aportar la meva pedra a la construcció de l'edifici marista, rebre i donar, cosa que no podria fer-lo sola. (Colette. Laica marista)
No hay comentarios:
Publicar un comentario