Cada virtut, cada pensament.
Cada record, cada sentiment.
El punt de trobada
que cadascú buscava.
Ens reunim en un medi físic:
en bars, discos i algun
edifici.
Però el que de veritat
importa
és obrir la nostra porta,
deixar lliures els nostres
aparadors,
per
ensenyar com són d’aclaparadors.
El nostre interior
és més superior,
que aquell món exterior,
que és tan
i tan inferior.
Repeteixo de nou,
no us deixeu endur
pel que us mou:
modes i tendències
modernes,
no són més que
externes.
Fabrica’t en el teu interior:
en pensament, esperit i cor.
Sigues tu mateix
i navega lliure com el peix
per les aigües blaves de la
vida
que es poden fer negres,
això,
ningú ho oblida.
I llavors quan estiguis
preparat
algun punt comú ja hauràs
trobat.
El teu punt de connexió amb
la gent,
ensenya’ls a no ser
independent.
Obre’t i descobriràs,
el teu punt d’enllaç.
Tots som
iguals
i per tant
hem de ser tolerants.
Cada passió, cada sentiment.
Cada visió i cada pensament.
Els nostres punts de trobada,
per entendre’ns d’una tirada.
Tots hi coincidirem
en un mateix moment.
La vida és un
constant sofriment
no en facis un agreujament.
No val la pena viure amargat,
pensant que cap amic
has trobat.
Reuneix-te amb els que
t’estimen
que en la teva societat hi
viuen.
En la vida s’ha de ser obert
per veure com el somni de la
vida se t’ha complert.
No hay comentarios:
Publicar un comentario