El dia 31 de maig de 2009 els germà Sean Sammon ens va
regalar una circular titulada “En sus brazos o en su
corazón” una circular sobre Maria en la que ens diu que és
un temps oportú per a renovar i actualitzar el lloc que
sempre ha de tenir la nostra Bona Mare en l’institut. En la
introducció ens diu “Qui és aquesta dona a qui l’Església
primitiva coneixia com a Míriam de Natzaret? Quin lloc
ocupava en la vida de Pere, de Marta, de Maria, de Joan , el
deixeble estimat i, segles més tard, de Marcel·lí
Champagnat, que la va nomenar Primera superiora i es
referia a ella com Recurs Ordinari i la nostra Bona Mare? I
més important encara, qui és ella avui per a nosaltres,
membres d’un institut que porta el seu nom, ciutadans del
segle XXI?
En algun moment expressa que Maria no ocupa un espai preferencial en els nostres cors. Aquell mateix any, els germans i Laics del XXI Capítol general manifestàvem en la carta final: “Maria s’ha fet present. Ella ens ha agafat de la mà per mostrar-nos el seu amor maternal i convidar-nos a sortir de pressa. Ens sentim en camí amb ella i som convidats a descobrir-la en l’Evangeli com a peregrina en la fe, com Marcel·lí que la pren com a mare i model. I ella va ser el principal referent en la crida fonamental: Amb Maria, sortiu de pressa vers una nova terra. El germà Emili també ens ha escrit una circular aquest any 2012 titulada “Ens va donar el nom de Maria” i en ella ens recorda aquesta crida i ens pregunta “qui ens ofereix una visió que ens il·lusioni per continuar construint el futur? No volíeu una inspiració i un punt de referència ferm per al vostre camí? Doncs aquí el teniu: Maria! Com podia ser d’una altra manera entre nosaltres , que portem el seu nom? L’expressió “construir el rostre marià de l’església” forma part d’aquesta visió?... molts germans i laics m’han comentat que també per a ells aquesta imatge és una imatge potent i que la senten com molt inspiradora, en connexió amb els nostres orígens i amb el que estem cridats a ser.
En algun moment expressa que Maria no ocupa un espai preferencial en els nostres cors. Aquell mateix any, els germans i Laics del XXI Capítol general manifestàvem en la carta final: “Maria s’ha fet present. Ella ens ha agafat de la mà per mostrar-nos el seu amor maternal i convidar-nos a sortir de pressa. Ens sentim en camí amb ella i som convidats a descobrir-la en l’Evangeli com a peregrina en la fe, com Marcel·lí que la pren com a mare i model. I ella va ser el principal referent en la crida fonamental: Amb Maria, sortiu de pressa vers una nova terra. El germà Emili també ens ha escrit una circular aquest any 2012 titulada “Ens va donar el nom de Maria” i en ella ens recorda aquesta crida i ens pregunta “qui ens ofereix una visió que ens il·lusioni per continuar construint el futur? No volíeu una inspiració i un punt de referència ferm per al vostre camí? Doncs aquí el teniu: Maria! Com podia ser d’una altra manera entre nosaltres , que portem el seu nom? L’expressió “construir el rostre marià de l’església” forma part d’aquesta visió?... molts germans i laics m’han comentat que també per a ells aquesta imatge és una imatge potent i que la senten com molt inspiradora, en connexió amb els nostres orígens i amb el que estem cridats a ser.
No hay comentarios:
Publicar un comentario