Del G. Charles Howard: “De Champagnat vam heretar dues
dimensions vitals de nostra espiritualitat: la dimensió mariana
i la dimensió apostòlica, ja que ens va fundar per a la missió.
Ambdues dimensions constitueixen per a nosaltres un únic do
integrat que ens ve donat de Déu a través de Marcel·lí (cf. C.
7).
Del G. Charles Howard: “L'espiritualitat se'ns suggereix en un plànol simbòlic, i no merament en el conceptual. Els maristes tenim alguns símbols vigorosos: el pessebre, la creu, l'altar, la Anunciació (el «sí» de María), Caná («feu el que Ell us digui»), Fourviére, la catequesis amb el nen moribund, el Hermitage, el «Acordeu-vos» en la neu...
Per descomptat, per a mi, una de les imatges més poderoses és l’Hermitage. Estic segur que el mateix els succeeix a molts germans (i laics) que han passat per allà. Són tantes les crides d'aquell lloc... La naturalesa agresta del contorn, les diverses sales de la casa, tot ens parla de la decisió i la fe de Marcel·lí. Un té allí la sensació tangible de la seva presència, i la del germà Francesc i d'aquells joves que van viure i van treballar i van resar junts en l’Hermitage.”
Del G. Charles Howard: “L'espiritualitat se'ns suggereix en un plànol simbòlic, i no merament en el conceptual. Els maristes tenim alguns símbols vigorosos: el pessebre, la creu, l'altar, la Anunciació (el «sí» de María), Caná («feu el que Ell us digui»), Fourviére, la catequesis amb el nen moribund, el Hermitage, el «Acordeu-vos» en la neu...
Per descomptat, per a mi, una de les imatges més poderoses és l’Hermitage. Estic segur que el mateix els succeeix a molts germans (i laics) que han passat per allà. Són tantes les crides d'aquell lloc... La naturalesa agresta del contorn, les diverses sales de la casa, tot ens parla de la decisió i la fe de Marcel·lí. Un té allí la sensació tangible de la seva presència, i la del germà Francesc i d'aquells joves que van viure i van treballar i van resar junts en l’Hermitage.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario