Sembla un acudit, però no ho és. Nosaltres tenim coses que no ens agraden,
i en la gent que ens envolta també en veiem. I a vegades ens desesperem, perquè
voldríem acabar amb elles i no podem. ¿Hem pensat que aquestes coses que no ens
agraden potser no són tan dolentes? ¿Hem provat d'entendre-les, de saber per
què hi són... d'estimar-les i de conviure amb elles?
Hi
havia un home que estava molt orgullós del jardí que tenia a casa seva, tenia
cura d'ell i certament feia goig de veure'l. Però un dia es va trobar que hi
havia sortit una gran quantitat d'unes plantes anomenades "dents de
lleó". Va intentar arrencar-les totes, però cada dia en creixien més i va
ser incapaç d'acabar amb elles. Estava tan desesperat que al final es va
decidir escriure al Ministeri d'Agricultura. En la carta els explicava tots els
intents que havia fet per eliminar aquelles plantes, i al final els preguntava:
"Què puc fer?". Al cap d'uns dies va rebre una resposta del
Ministeri, que deia: "No sabem què pot fer per eliminar aquestes plantes
que vostè tant odia, perquè es multipliquen amb molta rapidesa i és molt
difícil acabar amb elles. Només li fem una proposta: Aprengui a
estimar-les".
No hay comentarios:
Publicar un comentario