Declaració Universal dels Drets de l’Infant (1959)

1. L’infant gaudirà de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets seran reconeguts a tots els infants, sense cap excepció, ni distinció o discriminació per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, opinions polítiques o d’una altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o una altra condició, ja sigui del propi infant o de la seva família.

2. L’infant gaudirà d’una protecció especial i disposarà d’oportunitats i serveis, establerts per la llei i per altres mitjans, perquè pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, moralment, espiritualment i socialment de forma saludable i normal, en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què s’atendrà serà l’interès superior de l’infant.

3. L’infant té dret, des del seu naixement, a un nom i una nacionalitat.

4. L’infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Tindrà dret a créixer i desenvolupar-se en bona salut; amb aquesta finalitat s’hauran de proporcionar, tant a ell com a la seva mare, assistències especials, fins i tot atenció prenatal i postnatal. L’infant tindrà dret a gaudir d’alimentació, habitatge, esbarjo i serveis mèdics adequats.

5. L’infant que pateixi impediments físics o mentals, o que tingui algun impediment social, ha de rebre el tractament, l’educació i l’atenció especial que requereix el seu cas particular.

6. L’infant, per al ple i harmoniós desenvolupament de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l’empara i sota la responsabilitat dels seus pares i, en tot cas, en un ambient d’afecte i seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, no s’haurà de separar l’infant de curta edat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tindran l’obligació de cuidar especialment els infants sense família o que manquin de mitjans adequats de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses, convé concedir subsidis estatals o d’un altre tipus.

7. L’infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria, almenys en les etapes elementals. Es donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d’igualtat d’oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de responsabilitat moral i social, i arribar a ser un membre útil de la societat. L’interès superior de l’infant ha de ser el principi rector dels qui tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca, en primer terme, als seus pares. L’infant gaudirà plenament de jocs i d’esbarjo, els quals hauran d’estar orientats cap a les finalitats perseguides per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran per promoure el plaer d’aquest dret.

8. L’infant ha de figurar, en totes les circumstàncies, entre els primers que rebin protecció i socors.

9. L’infant ha de ser protegit contra tota forma d’abandonament, crueltat i explotació. No serà objecte de cap tipus de tràfic. No s’haurà de permetre que l’infant treballi abans d’una edat mínima adequada; en cap cas no se li dedicarà ni se li permetrà que es dediqui a ocupació o feina que pugui perjudicar la seva salut o la seva educació, o impedir el seu desenvolupament físic, mental o moral.

10. L’infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altre tipus. Ha de ser educat en un esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves energies al servei dels altres.