Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús,
li va fer aquesta pregunta:
—Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué:
—Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
Ell va respondre:
—Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota
l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els
altres com a tu mateix.
Jesús li digué:
—Has respost bé: fes això i viuràs.
Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:
—I qui són els altres que haig d’estimar?
Jesús va contestar dient:
—Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns
bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig
mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de
llarg per l’altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié
l’home i passà de llarg per l'altra banda.
»Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el
veié i se’n compadí. S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi
embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i
se’n va ocupar. L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler
dient-li:
»—Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les
despeses que facis de més.
»Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme
de l’home que va caure en mans dels bandolers?
Ell respongué:
—El qui el va tractar amb amor.
Llavors Jesús li digué:
—Vés, i tu fes igual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario