Necessitat de la il·lusió. (fragment)

“Els humans necessiten la il·lusió. Que ve a ser com una mica d’aire fresc en la xardor de la vida, com una mica de poesia en el nostre món asfixiant de materialisme, de frivolitat i d’eixorquia. Ara, perquè es doni la  il·lusió cal ser obert, obert al més enllà, obert al més enllà de cada cosa, de cada persona, de l’univers i de l’infinit. Per això la il·lusió és tant propera a la fe. Mentre tinguem il·lusió ens mantindrem joves, àdhuc infants. Es necessita ser una mica jove per a tenir il·lusió, una mica infant, obrir els ulls de bat a bat al bon dia de les coses, al bon dia que tota la natura ens dóna cada matí, cada any i cada vida. Bon dia, infant que neixes a la vida, sigues company per sempre de la il·lusió, amiga fidel dels pelegrins!”.

(LLIMONA, Jordi. Pensament i Compromís Editorial Pòrtic. Barcelona.
1972. Col·lecció Llibre de Butxaca núm.60)