BENAURANCES (Mt 5, 1-12)

1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. 2 Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:

3 --Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne del cel!

4 Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!

5 Feliços els humils: ells posseiran la terra!

6 Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!

7 Feliços els compassius: Déu se’n compadirà!

8 Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!

9 Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!

10 Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el Regne del cel!

11 Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

                 

Les benaurances són el centre del missatge de Jesús. En elles ens vol transmetre l’esencial que és:

ELS QUE ES FIEN DE DÉU, els pobres d’esperit, els que ploren els patidors.

LLUITAR PELS ALTRES, ESTIMAR ELS ALTRES: els que tenen fam i set de justícia, els misericordiosos, els que treballen per la pau, els perseguits per la justícia.

I VIURE LA VOLUNTAT DEL PARE, EL QUE SURT DE LA BOCA DEL PARE: els nets de cor.