És possible que t’hagis sentit alguna vegada en una situació d’abatiment, frustració i cansament de lluitar per les mateixes dificultats que ens desgasten en el dia a dia. Podríem afegir a aquest quadre una autoestima una mica baixa, poca fe en les nostres possibilitats i poques esperances en el futur. Si a tot això li afegim que estem contínuament malpensant de les intencions dels que ens envolten, se’ns encendran totes les alarmes. Necessitem agafar aire i, si ens hem fet totes aquestes reflexions de cop, tindrem unes ganes tremendes de parlar amb algú, necessitem aferrar-nos a alguna cosa, confiar en algú. Però el nostre món és incrèdul, racional, desconfia de tot el que no es pot demostrar o no sostingui el convenciment ferm de la raó.
Potser la raó ha de sostenir les regnes de la nostra vida però el timó el podem deixar a càrrec del cor. Déu ens ha donat un cervell, però també un sisè sentit més enllà d’allò purament racional: fe, intuïció, intel·ligència emocional… constantment prenem decisions, però de vegades fa falta escoltar el nostre cor, que no és estúpid; sap el que ens convé, no és tan cec com creiem. Es tracta de tenir fe en nosaltres mateixos, en la vida en l’amor, en Déu.
Confiar és necessari per construir el futur, crear, il·lusionar-se amb nous projectes, encarar situacions aparentment sense sortida… No estem sols. Sempre hi ha algú en qui confiar. Confiar és donar sense esperar res a canvi, ser un mateix sense por. Confiar és voler comprendre i ser comprès, estimar i ser estimat. Deixar-se acollir per les mans amoroses de qui ens cuida.
Pot ser que en ocasions confiïs a Déu les teves pors, les teves esperances o cerquis en Ell consol. Conèixer el misteri del teu cor, la bellesa de la teva ànima pot ajudar a trobar-te a tu mateix/a. La fe és confiar i es confia quan estem en mans de quelcom superior quer se’ns escapa i supera les nostres limitacions. Quan dubtem, la raó no arriba, però la intuïció sí. Confiar, dubtar, reflexionar sobre el que no toquem ens fa humils, senzills, acceptem la realitat sense entendre-la intentant aprendre d’ella i dels altres. “No temis, confia”, diu una cita cristiana. El desig més íntim és estimar, estimar dóna sentit a la vida, és una crida a donar-nos com a persones, un impuls que ens diu: tira endavant.
Deia el germà Roger de Taizé que “una vida feliç és possible, fins i tot en hores de foscor, si es confia”. Confia…
No hay comentarios:
Publicar un comentario