RESSONS DE LA II ASSEMBLEA INTERNACIONAL DE LA MISSIÓ MARISTA (II)

Al llarg de la nostra vida hi ha moments, de tant en tant, en què ens sentim particularment afortunats i feliços gràcies a diverses experiències úniques i excepcionals que vivim i que hem viscut. 

Al mateix temps, prenem consciència que aquestes experiències suposen una gran responsabilitat, ja que no s’han pas de limitar en un ús personal, sinó que haurien de ser transmeses com una llum santa (el Foc sagrat) a l’ànima d’altres persones. Aquest és el fruit dels meus primers pensaments desprès d’haver participat activament de la 2a. Assemblea Internacional de la Missió Marista. Un esdeveniment important de la nostra vida no es viu només en el moment en què es realitza, sinó que es pot eventualment reviure’l cada vegada que el fem renéixer en el nostre esperit quan provem de portar-hi un judici de valor, de comparar i de treure’n les nostres conclusions. Aquesta assemblea va ser per a mi com una llavor plantada en terreny fèrtil. I ara, ha arribat el moment de cuidar aquesta llavor: cal regar-la per tal que creixi i doni els seus fruits. Cada cosa ha de madurar al seu temps. Ara és el moment on les reflexions, les experiències, les paraules, les imatges treballen dintre de l’esperit de tots els participants. 

Algú podria preguntar-se perquè considero aquesta experiència com tant única. La resposta és senzilla i evident: la 2a. Assemblea Internacional ha estat un esdeveniment on un gran nombre de persones vingudes de tot el món han participat i cadascú d’ells ha portat dintre del seu equipatge la seva pròpia mentalitat, la seva pròpia forma de viure, la seva pròpia cultura, les seves pròpies arrels. Però tots miraven a través del prisma marista, tots han experimentat la sensació de formar part d’una mateixa comunitat de creients, de maristes amb punts de vista i objectius comuns. La particularitat d’aquest esdeveniment reposa sobre el fet que no pot ésser organitzat regularment; per això cada participant es mostra acollidor, amb els ulls i les orelles ben oberts, absorbint tot com una esponja. 

La 2a. Assemblea Internacional de la Missió Marista té molt per oferir a la vida i a l’evolució de l’Institut: 

1. La renovació i l’apertura cap al món sencer. Això és el que caracteritza el creient i, per conseqüència, l’esperit marista també te el seu caràcter ecumènic. 
2. La crítica sí, però també l’autocrítica. 
3. Trobar l’origen dels problemes i mirar de portar-hi solucions. 
4. Tornar a les fonts de Marcel·lí Champagnat per tal de prendre consciència dels nostres orígens. 
5. El coratge d’arriscar i d’afrontar les pròpies responsabilitats. 
6. La sensació per a cada marista que no està pas sol, sinó que forma part d’una gran família, d’una xarxa d’envergadura internacional i dotada d’un valor universal.
7. La nova vitalitat de la disponibilitat. 
8. La promoció del desenvolupament del món interior i de l’espiritualitat de tots els maristes mitjançant el diàleg, la vida comunitària i l’intercanvi d’experiències. 
9. La noció de la realitat de la regió (província) 
10. La presa de consciència de la diversitat i de l’especificitat. 
11. La relació harmoniosa entre els germans i els laics (la missió marista s’assembla a un talent d’or, on a un costat hi ha els germans i a l’altre, els laics. Cap dels costats és superior a l’altre, i cap costat no pot estar dissociat de l’altre. 
12. El fet de reconèixer que tots tenim necessitat d’una formació; ningú no té el coneixement absolut, sigui quina sigui la seva edat o la seva funció. 
13. El reajustament, la remodelació i la renovació de la comunitat marista constitueix el nucli de la vida cristiana. 
14. La trobada i selecció d’exemples vivents i de testimonis essencials de la missió marista. 
15. Trobar, també, els “Montagne” d’avui.

L’obra marista està dotada d’un passat, d’un present i d’un futur, ja que es tracta d’una realitat (veritat) eterna, d’un testimoniatge d’amor als altres, de l’obra de Déu.

Si Marcel·lí Champagnat representa un far per a la joventut, Jesucrist n’és, doncs, la llum. 

“Jesús ens parla una altra vegada dient-nos: Jo sóc la llum del món. Aquell que em segueixi no caminarà en la tenebra, sinó que tindrà la llum de la vida”. (Jn 8,12).

Nikos Noulas