REFLEXIÓ SOBRE LA VIDA

La vida és com un viatge en tren, amb les seves estacions, els canvis de vies, els seus accidents!!! Quan neixem pugem al tren i ens trobem amb els nostres pares, i creiem que sempre viatjaran amb nosaltres, però en alguna estació ells baixaran deixant-nos sols al viatge. De la mateixa manera pujaran altres persones, significatives: els nostres germans, amics, fills i fins i tot l'amor de la nostra vida. Molts baixaran i deixaran un buit permanent.. Altres podran passar tan desapercebuts que ni ens adonarem que han desocupat els seus seients!! Aquest viatge estarà ple d'alegries, tristors, fantasies, esperes i comiats. L'èxit consisteix en tenir una bona relació amb tots els passatgers, en donar el millor de nosaltres. El gran misteri per a tots, és que no sabem a quina estació baixarem, per això, hem de viure de la millor manera, estimar, perdonar, oferir el millor de nosaltres... Així, quan arribi el moment de desembarcar i el nostre seient quedi buit, deixem bons records als que segueixen viatjant en el tren de la vida!!!! Et desitjo que el viatge en el teu tren pel proper any i cada any, sigui millor cada dia, collint èxits i donant molt amor. Ah! Us dóno les gràcies per ser passatgers del meu tren. 



Nacho Padró