A Mali, en un poble perdut, es troba la casa de la paraula. Allà hi van els més vells de la tribu per negociar i arribar a acords si hi ha algun conflicte a la població. La casa de la paraula està aixecada amb vuit columnes de tova, no té parets i està coberta amb un sostre de palla i branques. Així no hi ha barreres ni obstacles ni murs, i les paraules poden fluir, volar al seu aire i dansar, entrelligant-se les unes amb les altres.
L’alçada d’aquest casa és de poc més d’un metre i vint centímetres. Per poder entrar-hi és necessari ajupir-se i abaixar el cap, per recordar a qui entra que cal ser humil per comunicar-se amb els altres.
La casa de la paraula no té mobles i els qui hi entren seuen a terra, uns davant dels altres. Com que té el sostre molt baix, quan algun dels negociadors s’esvera i s’aixeca, es dóna un cop al cap i llavors recorda que cal ser pacient, perquè l’enuig només serveix per trencar el diàleg.
La casa de la paraula no té mobles i els qui hi entren seuen a terra, uns davant dels altres. Com que té el sostre molt baix, quan algun dels negociadors s’esvera i s’aixeca, es dóna un cop al cap i llavors recorda que cal ser pacient, perquè l’enuig només serveix per trencar el diàleg.
Conte de M. Mercè Conangla i Jaume Soler
No hay comentarios:
Publicar un comentario