LA BATALLA DELS GENÈRICS

De la llista de 270 medicaments indispensables, segons l’OMS, 265 són generitzables. En aquesta llista no hi ha els fàrmacs per tractar la sida, les patents protegides de la qual per més de deu anys fan inabastables els preus per als països pobres. Això significa uns tres milions de morts pel VIH a l’Àfrica cada any.

Davant aquest desolador panorama, Sud-àfrica va autoritzar el 1997 la producció local d’antivírics per a la sida i la importació a baix preu de genèrics. Trenta-nou dels laboratoris més grans van denunciar llavors el país africà per violació dels acords internacionals. «L’escàndol va adquirir una dimensió tan gran que els industrials van haver de renunciar a la seva reclamació el 19 d’abril de 2001. Però el Govern nord-americà va prendre el relleu de forma més discreta fins que va fer renunciar els països recalcitrants i els va obligar a adoptar una interpretació rígida —la seva— sobre el dret internacional de patents», diu Philippe Pignarre al seu llibre El gran secreto de la indústria farmacéutica (Gedisa, 2005), on deslegitima el sector farmacèutic després de treballar-hi 17 anys.

Malgrat les pressions, el Brasil també va córrer el risc i va elaborar vuit dels dotze antiretrovírics disponibles mundialment, la qual cosa li ha suposat una baixa mitjana de preus del 79%, estabilitzar l’epidèmia de la sida i disminuir la mortalitat a la meitat.

Per la seva part, el laboratori indi de genèrics Cipla va proposar a Metges Sense Fronteres un cost anual de triteràpia antisida de 350 euros per pacient, contra els 10.400 euros pretesos pels laboratoris occidentals.

Cipla desenvolupa ara una versió genèrica de Tamiflú sota la mirada atenta de Roche, que va reclamar perquè el laboratori indi no els ha cridat. Però el doctor Yusuf K. Hamied, president de Cipla, va aclarir que la seva empresa no necessita cridar Roche, ja que Tamiflú no està patentat al seu país. «Estem desenvolupant una versió genèrica del fàrmac que serà molt més barata i que estaria disponible per ser comercialitzada després als països en desenvolupament on no hi ha llicències de l’antivíric.»

Lluny d’aquesta lògica, les transnacionals estan fent un fort lobby perquè les patents que duren vint anys comencin a regir quan surtin al mercat i no quan són inscrites.

Font: http://www.rebelion.org/