Lema 2014-2015: «Obrint portes»

El lema d’aquest curs 2014-2015 és «Obrint portes!». El lema és un instrument educatiu i pastoral que ens ajuda a centrar l’atenció en un tema que volem subratllar de forma especial en totes les activitats que duem a terme.
«Obrint portes» és una actitud vital, una manera d’enfrontar-nos al curs i a la vida. Des d’aquesta perspectiva proposem que cadascú es llanci a obrir portes, en la seva vida i la seva persona. I també ens convida a acollir i treballar per allò que trobem un cop hem obert les portes.
Ens crida a ser positius: hi ha moltes portes que altres ja han obert, Déu mateix ja ens ha obert la
seva porta perquè ens trobem amb Ell. Moltes persones del nostre voltant ens estimen i també
ens han obert la porta del seu cor. Tot això ens ha de donar força, alegria i valentia per obrir les
portes que encara estan tancades. És una actitud de cerca, de seguir avançant i mantenir-
se en procés. Cada vegada que obres una porta i hi passes, un nou camí s’obre davant teu amb la possibilitat de seguir descobrint noves portes per obrir. Una obertura a la vocació, a créixer com a persones i cristians.
I desperta i necessita, a parts iguals, una inquietud en la persona pel que és nou, pel que hi ha darrere de cada porta, per descobrir les persones, per viure experiències noves, i per ser capaços de descobrir en nosaltres mateixos les claus que ens permetin seguir obrint portes. 

En la tradició cristiana s’ha utilitzat la porta com a símbol d’obertura de Déu i a Déu, opcions transcendents de les persones i de trobada personal amb Ell, com a símbol de victòria, del que és nou:

•   Is 60,11 «Les teves portes estaran sempre obertes, no es tancaran ni de nit ni de dia, perquè els reis amb els seus seguicis et puguin dur les riqueses de les nacions.»
  
•   Jn 10,1-9 «Us ho ben asseguro: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles... Us ho ben asseguro: jo sóc la porta de les ovelles...»
  
•   Col 4,3 «I pregueu també per nosaltres, perquè Déu obri una porta a la nostra predicació i puguem anunciar el misteri del Crist. És per aquest misteri que estic empresonat.»
  
•   Ap 3,20 «Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi.»
  Marcel·lí Champagnat va obrir les portes d’una petita caseta a La Valla el 2 de gener de 1817 a dos joves... I gairebé acumulem 200 anys d’història darrere d’aquesta porta oberta. La valentia de Champagnat en el seu moment ens impulsa com a maristes del segle XXI a viure una actitud d’obertura i acolliment des dels valors de la senzillesa, l’amor a Maria i al treball, la presència amb els nens i joves, sobretot amb els que més ens necessiten tant en les nostres escoles com en la societat.
  Nosaltres, com a continuadors avui del somni de Marcel·lí, estem cridats a seguir obrint portes:
  

•   Les portes de la mateixa persona, des de processos d’interioritat.
  
•   Les portes dels que m’envolten i m’acompanyen en aquest curs.
  
•   Les portes de la realitat social, de les persones sense llar, dels
  immigrants, dels necessitats...
  
•   Les portes de Déu, del seu projecte de felicitat per a nosaltres.
  
•   Les portes de la nova terra a la qual ens convida el XXI Capítol General.
  
•   Les portes de la Nova Aurora a la qual fa referència la Conferència General de 2013.
  
•   També són les portes encallades que ens porten a tancar-nos en nosaltres mateixos,
  en allò que no ens ajuda a créixer, en l’egoisme, la immaduresa, el tancament...
  
  PASTORAL MARISTA