Gastar la vida és treballar pels altres,
encara que no paguin;
fer un favor al qui no tornarà.
Gastar la vida és llançar-se fins i tot al fracàs,
si cal, sense falses prudències;
és cremar les naus en bé del proïsme.
Som torxes que només tenim sentit
quan ens cremem; només aleshores
serem llum.
Deslliura’ns de la prudència covarda,
la que ens fa evitar el sacrifici,
i busca la seguretat.
Gastar la vida no es fa amb despeses ampul·loses
i falsa teatralitat.
La vida es dóna senzillament, sense publicitat,
com l’aigua del vessant,
com la mare dóna el pit al seu fill,
com la suor humil del sembrador.
Entrena’ns, Senyor, a llançar-nos a l’impossible
perquè darrere l’impossible
hi ha la teva gràcia i la teva presència; no podem caure en el buit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario