L’altre dia em vaig anar a estirar a un camp d’herba verda; l’aire em fregava la cara amb suavitat, i veia com els núvols dibuixaven siluetes sense sentit en l’horitzó.
En aquell moment ple de tranquil·litat , se‘m va omplir tot el cap de pensaments. El primer va ser si tenim relació entre humans… I tant que sí! Tenim en comú mil coses diferents.
Tenim en comú els sentiments, el fet de riure o plorar; el fet d‘haver-se sentit sol o en ridícul, alegre o amb remordiments, això és el que ens uneix a tots.
I és que, ningú diria que la Sílvia, una amiga meva que sempre plora perquè l’ha deixat un xicot més lleig que un pecat; i el pobre de la cantonada, que sempre que et veu et regala un somriure, encara que l‘ignoris, no el respectis… et regala un somriure. Que aquestes persones no tenen res en comú? I tant que sí! El mateix fet de ser persones les fa iguals.
I és que nosaltres no respectem aquestes igualtats. I és que nosaltres ignorem el que ens saluda cada dia i el que veiem cada dia al pati. I, sense anar més lluny, el poc respecte que tenim als altres, per tenir menys qualitats .
La veritat és que tothom és conscient que tots som iguals. Bé ho posen als llibres!
Ostres! Vaig obrir els ulls, el cap em feia mal de tant pensar. Em vaig tapar suaument els ulls amb les mans, em vaig moure neguitosament i vaig tornar a pensar:
Per què les persones, inclosa jo, som tan egoistes? Per què només la minoria poden ser completament amables, sensibles, senzilles de veritat!
En aquell moment vaig sentir com les llàgrimes saltaven dels meus ulls i em mullaven. Eren llàgrimes de ràbia, llàgrimes de llàstima cap a mi mateixa, o simplement llàgrimes. Les llàgrimes es confonien amb l‘herba humida.
Em vaig encongir i vaig seguir pensant.
I és que encara que siguis africà, nord-americà, català … Tots tenim en comú una cosa, tots som persones.
I dit això, vaig aixecar-me, ja més animada, i m’en vaig anar pensant: vaig a donar una moneda al pobre de la cantonada i a consolar la Sílvia.
Si tots som iguals per què fer-nos diferents, si tots tenim els mateixos punts de trobada?
ANNA M FALCÓ
No hay comentarios:
Publicar un comentario