Maristes 2017 UN NOU COMENÇAMENT

Sí. Estem convidats a un nou començament.
Com el que va tenir lloc quan el P. Champagnat es va traslladar des de la casa de La Valla fins a aquesta vall per iniciar l’audaç aventura de construir-hi aquesta casa. Volia donar una resposta millor a les necessitats del moment. Feia pocs anys que tot havia començat, i ja es van veure en la necessitat d’afrontar un nou començament.
En aquesta habitació del P. Champagnat a l’Hermitage, mirem cap a enrere. Ens adonarem que la necessitat de començar de nou ha estat una constant en l’Institut Marista. Noves circumstàncies històriques, socials o fins i tot internes ens van obligar a ser profundament creatius; ens van qüestionar sobre com calia respondre a les noves necessitats.
Han estat molts nous començaments, abans del que ara, en aquest inici del segle XXI, estem convidats a viure.
Avui aquesta casa se’ns presenta com un símbol eloqüent d’aquesta necessària adaptació als nous temps i a noves necessitats.
Hem mirat de conservar fidelment els records essencials del P. Champagnat i dels primers germans.
No obstant això, hem hagut de destruir el que ja no servia, adaptar alguns espais que eren inadequats i també construir algunes parts totalment noves, segons les exigències del moment actual.
En el nostre camí cap al 2017, el mateix P. Champagnat ens convida a un nou començament. I això demana el compromís i la col·laboració de tothom.
Pedagògicament, recorrerem aquest camí guiats per tres icones maristes. Tres icones que ens recorden aspectes essencials de la nostra vida i missió. Tres dimensions que probablement marcaran la vida marista en el nostre pròxim futur:

•   en primer lloc, un enfocament més clar i decidit de la nostra missió cap als nens i joves marginats;
  
•   en segon lloc, la resposta de l’Institut davant la clara emergència del laïcat marista;
  
•   i, finalment, una atenció acurada a la dimensió mística de les nostres vides.
  D’altra banda, i al llarg d’aquests tres anys, estem convidats a participar plenament en el procés de revisió de les nostres Constitucions. Ens ho va demanar el nostre últim Capítol general, com un mitjà per ajudar-nos a revitalitzar la nostra vocació.
  Per inspirar-nos en aquest treball delicat, mirem el G. Francesc, que reposa en aquesta església de l’Hermitage, i que va viure des dels 10 anys al costat de Marcel·lí, a qui estimava profundament, com deixen entreveure els seus escrits i, sens dubte, també la seva vida.
  El 6 de juny de 1840 mor el nostre fundador. Va ser el G. Francesc, com a primer superior general, qui va comunicar a l’Institut aquesta trista notícia. Diu: «Ens correspon a nosaltresara recollir i seguir amb atenció els seus últims ensenyaments i tan impactants; fer-los reviure en cadascun de nosaltres, imitant les virtuts que admirem en ell i, més que mai, entorn de la nostra bona i tendra Mare.»
  
  Sí, com deia el G. Francesc, ens correspon ara a nosaltres, a cadascun de nosaltres, oferir la nostra millor aportació per al futur de l’Institut. Una bona manera de fer-ho serà participant plenament en aquesta revisió de les Constitucions, l’aplicació de l’Evangeli a les nostres vides. 
  
  
  

  G. Emili Turú, Superior general