Sóc a Les Palais, a uns 6 o 7 quilòmetres de La Valla. Fins
a aquest lloc, potser en un dia plujós i amb boira com
aquest, s’hi va desplaçar el P. Champagnat, per atendre
el jove moribund de la família Montagne.
La trobada amb el jove Montagne va ser un esdeveniment que va marcar profundament la vida del P. Champagnat i va provocar el naixement de l’Institut Marista.
El 28 d’octubre de 2014, aniversari de la trobada del P. Champagnat amb el jove Montagne, iniciarem l’Any Montagne, que coincidirà amb la celebració de l’any de la vida consagrada en tota l’Església.
Aquesta primera icona ens acompanyarà fins al juliol de 2015. Serà un record de la importància i la urgència de la nostra missió, tan actual avui com en temps del P. Champagnat.
Inspirats pel nostre Fundador, que es va desplaçar des de La Valla fins a aquest lloc caminant durant hores, també nosaltres ens sentim cridats a posar-nos en camí per trobar els joves Montagne d’avui, allà on siguin.
A les nostres orelles hi ressona la crida insistent del papa Francesc a sortir de la nostra comoditat i atrevir-nos a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli (EG 20). En la seva exhortació apostòlica Evangelii Gaudium (49) ens diu:
«Prefereixo una Església accidentada, ferida i tacada perquè surt al carrer, abans que una Església malalta pel tancament i la comoditat d'aferrar-se a les pròpies seguretats.
»Si quelcom ha d'inquietar-nos santament i preocupar la nostra consciència, és que tants germans nostres visquin sense la força, la llum i el consol de l'amistat amb Jesucrist, sense una comunitat de fe que els contingui, sense un horitzó de sentit i de vida. Més que el temor a equivocar-nos, espero que ens mogui el temor a tancar-nos en les estructures que ens donen una falsa contenció, en les normes que ens tornen jutges implacables, en els costums on ens sentim tranquils, mentre a fora hi ha una multitud famolenca i Jesús ens repeteix sense cansar-se: “Doneu-los vosaltres de menjar!”» (Mc 6,37).
Què cremava al cor del P. Champagnat, en el seu camí de retorn a La Valla, després d’haver trobat el jove Montagne? Què és el que bategava al seu interior que el va portar a fundar l’Institut pocs mesos després? Preguntem-nos: «No és aquest mateix camí el que ara estem cridats a refer, deixant-nos interpel·lar profundament per la situació dels joves Montagne d’avui?».
La trobada amb el jove Montagne va ser un esdeveniment que va marcar profundament la vida del P. Champagnat i va provocar el naixement de l’Institut Marista.
El 28 d’octubre de 2014, aniversari de la trobada del P. Champagnat amb el jove Montagne, iniciarem l’Any Montagne, que coincidirà amb la celebració de l’any de la vida consagrada en tota l’Església.
Aquesta primera icona ens acompanyarà fins al juliol de 2015. Serà un record de la importància i la urgència de la nostra missió, tan actual avui com en temps del P. Champagnat.
Inspirats pel nostre Fundador, que es va desplaçar des de La Valla fins a aquest lloc caminant durant hores, també nosaltres ens sentim cridats a posar-nos en camí per trobar els joves Montagne d’avui, allà on siguin.
A les nostres orelles hi ressona la crida insistent del papa Francesc a sortir de la nostra comoditat i atrevir-nos a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli (EG 20). En la seva exhortació apostòlica Evangelii Gaudium (49) ens diu:
«Prefereixo una Església accidentada, ferida i tacada perquè surt al carrer, abans que una Església malalta pel tancament i la comoditat d'aferrar-se a les pròpies seguretats.
»Si quelcom ha d'inquietar-nos santament i preocupar la nostra consciència, és que tants germans nostres visquin sense la força, la llum i el consol de l'amistat amb Jesucrist, sense una comunitat de fe que els contingui, sense un horitzó de sentit i de vida. Més que el temor a equivocar-nos, espero que ens mogui el temor a tancar-nos en les estructures que ens donen una falsa contenció, en les normes que ens tornen jutges implacables, en els costums on ens sentim tranquils, mentre a fora hi ha una multitud famolenca i Jesús ens repeteix sense cansar-se: “Doneu-los vosaltres de menjar!”» (Mc 6,37).
Què cremava al cor del P. Champagnat, en el seu camí de retorn a La Valla, després d’haver trobat el jove Montagne? Què és el que bategava al seu interior que el va portar a fundar l’Institut pocs mesos després? Preguntem-nos: «No és aquest mateix camí el que ara estem cridats a refer, deixant-nos interpel·lar profundament per la situació dels joves Montagne d’avui?».
G. Emili Turú, Superior general
No hay comentarios:
Publicar un comentario