Ajuda’ns a canviar, Senyor,
la nostra mirada egoista,
poc compromesa,
temorosa, acomodada.
Ajuda’ns a canviar
per mirar les coses,
el món,
la vida amb la teva mirada
i des dels teus ulls.
Treu-nos el vel dels nostres ulls
que anem construint
al llarg dels anys,
que ens aïllen del dolor
i del sofriment
dels qui caminen al costat.
Sacseja el nostre cor
per aprendre a veure
amb els ulls plens d’Evangeli
i Esperança de Regne.
Corre ja el vel dels nostres ulls
perquè veient
puguem commoure’ns pels altres
i moure’ns des del profund de cadascú
per donar una mà (i l’altra, i la vida tota…)
als qui estan caiguts al costat del camí,
els qui aquesta societat cega
ha llençat a un costat perquè no compten
o no interessen a les lleis del mercat.
Converteix la nostra mirada
per fer possible i quotidià
el miracle del bon samarità,
veure l’altre i apropar-se,
no passar pel seu costat,
compartir, ser generós,
donar-ho tot pel germà.
Tantes coses són possibles, bon Déu,
si canviem la mirada,
si no girem la cara,
si no vivim tancats!
Obre els nostres ulls,
tingues compassió de nosaltres,
com demanava el cec de l’evangeli,
que no veiguem borrós,
no sigui que confonguem el camí
i creguem trobar-te
on tu no t’has quedat.
Ajuda’ns, Senyor,
a veure
i a canviar…,
a veure’t
i a optar…,
a utilitzar
aquelles lents meravelloses
que ens vas deixar
per mirar el món, la realitat, la vida:
La mirada de l’Evangeli,
per veure
amb els ulls de Déu.
Marcelo A Murúa
| |
Blog para la muestra y reflexión sobre el Misterio mediante mayéutica socrática.
sábado, 8 de marzo de 2014
Per pregar... La mirada de l'Evangeli
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario