La trobada amb els altres canvia les persones, i la vertadera proximitat que sorgeix d’aquí els proporciona una major amplitud. També canvia el món, el fa més lluminós. Però no puc diluir-me en els altres ni fondre’m amb ells. En la trobada amb els altres, quan surt bé, m’experimento millor a mi mateix, de manera més intensa.
Si només obre el cor a l’altre amb la intenció de ser obsequiat, al final marxo sense res. Si obro el meu cor perquè l’altre m’interessa, perquè intueixo la seva necessitat, perquè comparteixo els seus sentiments, perquè desitjo ajudar-lo, llavors sóc agraciat en abundància. Si dono perquè jo mateix necessito estima o confirmació, de seguida em sento esgotat. Per si dono perquè he rebut i continuo rebent sense parar suficient amor de Déu, també jo m’enriqueixo en la mateixa mesura que dono. Quan l’altre se sent comprés per mi i marxa alleujat després de la trobada amb mi, jo també em sento agraciat. A través de mi, algú cobra més vida. Això suscita en mi un sentiment de gratitud i alegria.
La trobada succeeix sempre en la frontera. Només experimento l’altre en la seva alteritat si respecto els seus límits. Al mateix temps, en la trobada autèntica sempre se sobrepassen els límits. D’aquesta manera, alguna cosa flueix entre l’altre i jo. En transcendir els límits, té lloc un intercanvi. Però l’intercanvi pressuposa l’existència de límits. Haig de ser conscient dels meu. Només llavors puc superar-los una vegada i una altra, per apropar-me a l’altre i trobar-me en ell, per a commoure’l en la trobada i experimentar possiblement en ell un instant de fusió. Tot el que prova de mirar agraït les persones amb les que es troba al llarg de la seva vida experimentarà quant de bé li fa això i cobrarà consciència de quant li ha estat regalat a la vida. Agraeix la trobada amb una persona a qui t’has dirigit amb el cor obert. Aquesta gratitud és bona i et fa bé a tu mateix. Resta obert a les múltiples trobades que t’és donat experimentar a diari. Deixa’t transformar per cada trobada. Identifica’t de manera creixent amb la teva pròpia i singular figura a través de cada persona amb la que et trobes en el teu camí. Però segueix sempre el teu propi camí. Tingues la mirada posada en la teva pròpia estrella. Para atenció a tu mateix.
Anselm Grün
No hay comentarios:
Publicar un comentario