Ja gairebé al final del cap de setmana ens van demanar que diguéssim en una paraula o una frase el que havia estat per a nosaltres aquesta experiència: Renovar-se, desconnectar per connectar, “déjà vu”, Regne, silenci, contemplar, escoltar, preguntes, respostes, certeses, esperances, il·lusió, energia, punt d’inflexió, gràcies, experiència de Déu, trobada amb un mateix, compromís, realitat,...
Cadascuna d’aquestes paraules està plena de sentit perquè són fruit de quelcom que hem pogut viure en aquests dos dies a Avellanes. Hem experimentat personalment i en grup, la trobada amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb Déu, a partir de diferents moments que ens ho han facilitat: dinàmiques grupals, pregàries, contemplació de la natura, temps de silenci, símbols, convivència,...
Els gairebé 50 participants del cap de setmana de pregària, ens hem sentit protagonistes de la nostra pròpia història, hem fet una aturada per anar a l’interior i ser conscients de l’aigua que ens nodreix i que ens ajuda a fer el camí quotidià amb il·lusió allà on ens trobem i amb el que fem a diari.
Destaco com un moment viscut amb molta il·lusió el de la recepció del fulard de joves, ja que és un símbol del nostre compromís i la nostra identitat i perquè en teníem ganes de tenir-ho!!
Ha estat un regal tot plegat, començant pel que és material, el menjar, les instal·lacions, les habitacions,...i continuant per la bona convivència, les pregàries, la natura tan bonica dels exteriors del Monestir.
Tornarem segur a viure d’altres com aquesta perquè creiem que val la pena cuidar-se i dedicar-se temps que ens asserenin i omplin de Déu per a poder ser instruments del seu amor als altres en el nostre dia a dia.
Enllaç amb la crònica de Catalunya religió.cat
No hay comentarios:
Publicar un comentario