Jo voldria fer-vos partícips de la meva missió i la meva vivència del carisma. Crec que li ho han demanat a aquella persona que té menys clar la missió i el carisma. Si us hagués de dir la veritat l’única cosa que tinc segur és que Déu m’estima més que no pas jo a mi mateix.
He tingut l’oportunitat de fer la meva lectura vocacional i el fet d’haver deixat la meva terra i la meva família sempre va estar perquè volia fer de la meva vida quelcom que valgués la pena. Han passat mitjancers per la meva vida i mitjançant tots ells, sempre he cregut trobar la resposta al meu dubte existencial permanent. Fa anys vaig deixar de preguntar-me per què vaig anar a parar als maristes i no a una altra institució. La veritat és que vaig trobar ocasions d’apuntar-me a algunes d’aquestes institucions, però vaig anar a parar als maristes.
Tinc claríssim que m’he consagrat al Senyor per a viure en comunitat i el camí recorregut fins ara té més satisfaccions que frustracions.
M’he sentit veritablement feliç entre els nens i els joves i els he estimat tal com sentia que ells m’estimaven a mi. He trobat en Maria un model tan humà i tan proper que he romàs dintre de la seva família i m’arriba a l’ànima anomenar-la Bona Mare.
M’identifico amb la vida de Maria a Natzaret, sempre amb el davantal posat i atenent a les necessitats del seu Fill.
Estimo els meus germans i els sento com de la meva família i sento la comunitat com casa meva. És on millor i més lliure m’hi trobo i si, temporalment, em trobessi sense nens és com si em faltés el més important.
No hay comentarios:
Publicar un comentario