Dijous 16 maig, 2013
Senyores i senyors, la nostra família humana està experimentant en l'actualitat una espècie de punt d'inflexió en la seva pròpia història, si tenim en compte els avenços en diverses àrees. Només podem lloar els èxits positius que contribueixen al veritable bé del gènere humà, en camps com ara els de salut, educació i comunicacions. Alhora, també cal reconèixer que la majoria dels homes i dones del nostre temps segueixen vivint diàriament en situacions d'inseguretat, amb greus conseqüències. Certes patologies van en augment, amb les seves conseqüències psicològiques, la por i la desesperació adherència els cors de moltes persones, fins i tot en els anomenats països rics, l'alegria de la vida és cada vegada menor, la indecència i la violència van en augment, la pobresa és cada vegada més evident. La gent ha de lluitar per viure i, amb freqüència, a viure d'una manera indigna. Una de les causes d'aquesta situació, al meu entendre, és en el de la nostra relació amb els diners, i la nostra acceptació del seu poder sobre nosaltres mateixos i de la nostra societat. En conseqüència, la crisi financera que estem vivint ens fa oblidar que l'origen últim es troba en una profunda crisi humana. En la negació de la primacia de l'ésser humà! Hem creat nous ídols. L'adoració del vedell d'or de l'antiguitat (cf. Ex 32:15-34) ha trobat un nou i despietat imatge en el culte als diners i la dictadura d'una economia que no té rostre i mancat de qualsevol objectiu veritablement humana.
La crisi financera i econòmica mundial sembla posar en evidència les seves distorsions i sobretot la perspectiva humana molt deficient, el que redueix l'home a una de les seves necessitats, a posseir el consum. Pitjor encara, els propis éssers humans són considerats avui dia com els béns de consum que poden ser utilitzats i rebutjats. Hem iniciat una cultura d'usar i llençar. Aquesta tendència s'observa en el nivell dels individus i les societats en el seu conjunt, i que s'està promovent? En circumstàncies com aquestes, la solidaritat, que és la riquesa dels pobres, sovint es considera contraproduent, es va oposar a la lògica de les finances i l'economia. Mentre que l'ingrès d'una minoria està augmentant de manera exponencial, la de la majoria s'està enfonsant. Aquest desequilibri dels resultats de les ideologies que defensen l'autonomia absoluta dels mercats i l'especulació financera, i per tant neguen el dret de control dels Estats, que són al seu torn a càrrec de proveir al bé comú. Un nou, invisible i de vegades virtual, s'estableix la tirania, un que s'imposa de forma unilateral i sense remei les seves pròpies lleis i regles. D'altra banda, l'endeutament i els països distància crèdit de la seva economia real i els ciutadans del seu poder de compra real. Sumat a això, com si fos necessari, és la corrupció generalitzada i l'evasió fiscal egoistes que han adquirit dimensions a tot el món. La voluntat de poder i de possessió s'ha convertit sense límits.
Ocult darrere d'aquesta actitud és un rebuig de l'ètica, el rebuig de Déu. L'ètica, com la solidaritat, és una molèstia! És considerada contraproduent: com una cosa massa humà, perquè relativitza els diners i el poder, com una amenaça, perquè rebutja la manipulació i subjecció de les persones, perquè l'ètica ens porta a Déu, que es troba fora de les categories del mercat. Déu es pensa que és difícil de manejar per aquests finançadors, economistes i polítics, Déu és difícil de manejar, fins i tot perillós, perquè es diu l'home a la seva plena realització i la independència de qualsevol tipus d'esclavitud. Ètica - naturalment, no l'ètica de la ideologia - fa possible que, al meu entendre, per crear un ordre social equilibrat que és més humà. En aquest sentit, animo els experts financers i els líders polítics dels països a considerar les paraules de sant Joan Crisòstom: "Per no compartir els nostres béns amb els pobres és robar i llevar la vida No és nostres mercaderies. que posseïm, sinó d'ells" (Homilia sobre Lázaro, 01:06 - PG 48, 992D).
Benvolguts Ambaixadors, hi ha una necessitat d'una reforma financera al llarg de les línies ètiques que produiria al seu torn una reforma econòmica en benefici de tots. No obstant
Senyores i senyors, la nostra família humana està experimentant en l'actualitat una espècie de punt d'inflexió en la seva pròpia història, si tenim en compte els avenços en diverses àrees. Només podem lloar els èxits positius que contribueixen al veritable bé del gènere humà, en camps com ara els de salut, educació i comunicacions. Alhora, també cal reconèixer que la majoria dels homes i dones del nostre temps segueixen vivint diàriament en situacions d'inseguretat, amb greus conseqüències. Certes patologies van en augment, amb les seves conseqüències psicològiques, la por i la desesperació adherència els cors de moltes persones, fins i tot en els anomenats països rics, l'alegria de la vida és cada vegada menor, la indecència i la violència van en augment, la pobresa és cada vegada més evident. La gent ha de lluitar per viure i, amb freqüència, a viure d'una manera indigna. Una de les causes d'aquesta situació, al meu entendre, és en el de la nostra relació amb els diners, i la nostra acceptació del seu poder sobre nosaltres mateixos i de la nostra societat. En conseqüència, la crisi financera que estem vivint ens fa oblidar que l'origen últim es troba en una profunda crisi humana. En la negació de la primacia de l'ésser humà! Hem creat nous ídols. L'adoració del vedell d'or de l'antiguitat (cf. Ex 32:15-34) ha trobat un nou i despietat imatge en el culte als diners i la dictadura d'una economia que no té rostre i mancat de qualsevol objectiu veritablement humana.
La crisi financera i econòmica mundial sembla posar en evidència les seves distorsions i sobretot la perspectiva humana molt deficient, el que redueix l'home a una de les seves necessitats, a posseir el consum. Pitjor encara, els propis éssers humans són considerats avui dia com els béns de consum que poden ser utilitzats i rebutjats. Hem iniciat una cultura d'usar i llençar. Aquesta tendència s'observa en el nivell dels individus i les societats en el seu conjunt, i que s'està promovent? En circumstàncies com aquestes, la solidaritat, que és la riquesa dels pobres, sovint es considera contraproduent, es va oposar a la lògica de les finances i l'economia. Mentre que l'ingrès d'una minoria està augmentant de manera exponencial, la de la majoria s'està enfonsant. Aquest desequilibri dels resultats de les ideologies que defensen l'autonomia absoluta dels mercats i l'especulació financera, i per tant neguen el dret de control dels Estats, que són al seu torn a càrrec de proveir al bé comú. Un nou, invisible i de vegades virtual, s'estableix la tirania, un que s'imposa de forma unilateral i sense remei les seves pròpies lleis i regles. D'altra banda, l'endeutament i els països distància crèdit de la seva economia real i els ciutadans del seu poder de compra real. Sumat a això, com si fos necessari, és la corrupció generalitzada i l'evasió fiscal egoistes que han adquirit dimensions a tot el món. La voluntat de poder i de possessió s'ha convertit sense límits.
Ocult darrere d'aquesta actitud és un rebuig de l'ètica, el rebuig de Déu. L'ètica, com la solidaritat, és una molèstia! És considerada contraproduent: com una cosa massa humà, perquè relativitza els diners i el poder, com una amenaça, perquè rebutja la manipulació i subjecció de les persones, perquè l'ètica ens porta a Déu, que es troba fora de les categories del mercat. Déu es pensa que és difícil de manejar per aquests finançadors, economistes i polítics, Déu és difícil de manejar, fins i tot perillós, perquè es diu l'home a la seva plena realització i la independència de qualsevol tipus d'esclavitud. Ètica - naturalment, no l'ètica de la ideologia - fa possible que, al meu entendre, per crear un ordre social equilibrat que és més humà. En aquest sentit, animo els experts financers i els líders polítics dels països a considerar les paraules de sant Joan Crisòstom: "Per no compartir els nostres béns amb els pobres és robar i llevar la vida No és nostres mercaderies. que posseïm, sinó d'ells" (Homilia sobre Lázaro, 01:06 - PG 48, 992D).
Benvolguts Ambaixadors, hi ha una necessitat d'una reforma financera al llarg de les línies ètiques que produiria al seu torn una reforma econòmica en benefici de tots. No obstant
això, això seria necessari un canvi valent d'actitud per part dels líders polítics. Les instar a
que s'enfronten a aquest repte amb determinació i visió de futur, tenint en compte,
naturalment, de les seves situacions particulars. Els diners ha de servir, no per governar! El
Papa estima a tots, rics i pobres per igual, però el Papa té el deure, en nom de Crist, per
recordar als rics per ajudar els pobres, a respectar-los, promoure'ls. Les apel·lacions Papa a
la solidaritat desinteressada i per un retorn a l'ètica centrada en la persona en el món de
les finances i l'economia.
Per la seva banda, l'Església sempre treballa per al desenvolupament integral de cada persona. En aquest sentit, es reitera que el bé comú no ha de ser simplement una, només té un esquema conceptual extra de qualitat inferior clavada en els programes polítics. L'Església anima les persones el poder per ser veritablement al servei del bé comú dels seus pobles. S'insta els líders financers per tenir en compte l'ètica i la solidaritat. ¿I per què no haurien de tornar a Déu a inspirar en els seus dissenys? D'aquesta manera, una nova mentalitat política i econòmica es plantejaria que ajudi a transformar la dicotomia absoluta entre l'esfera econòmica i social en una simbiosi saludable.
© Copyright 2013 - Libreria Editrice Vaticana
Jesús Renau. Catalunya Religió.cat (nota: he retallat una breu part incial de salutació i de comiat al final)
Per la seva banda, l'Església sempre treballa per al desenvolupament integral de cada persona. En aquest sentit, es reitera que el bé comú no ha de ser simplement una, només té un esquema conceptual extra de qualitat inferior clavada en els programes polítics. L'Església anima les persones el poder per ser veritablement al servei del bé comú dels seus pobles. S'insta els líders financers per tenir en compte l'ètica i la solidaritat. ¿I per què no haurien de tornar a Déu a inspirar en els seus dissenys? D'aquesta manera, una nova mentalitat política i econòmica es plantejaria que ajudi a transformar la dicotomia absoluta entre l'esfera econòmica i social en una simbiosi saludable.
© Copyright 2013 - Libreria Editrice Vaticana
Jesús Renau. Catalunya Religió.cat (nota: he retallat una breu part incial de salutació i de comiat al final)
No hay comentarios:
Publicar un comentario