L'Alegria dels qui Ploren

Feliços els que ara ploreu, perquè riureu.
(Lc 6,21b)

Amic adolescent, Feliç tu quan plores!. Feliç tu quan plores, sol i d'amagat, els dolors d'un part d'aquesta hora enquè t'estas infantant tu mateix. Feliç tu quan plores per no compendre't a tu mateix i per no sentir-te comprès pels altres.

Feliç tu quan suportes el dolor d'aquesta crisi de creixement; quan cerques el sentit de la vida i no et resulta facil de trobar-lo; quan el món dels adults et fereix i et decep; quan la rebel.lió del teu cos t'espanta i et desconcerta; quan una tristesa inexplicable tenyeix de gris els teus dies quan larebel.lia bull en el yeu pit i la por paralitza els teus passos.

Feliç tu si plores sentint els teux límits i la teva impotència, quan et fas la dura descoberta de la realitat de l'ésser humà. Feliç tu quan plores perquè et sents sol; aquest sofriment t'empenyerà cap endins, per tobar-te en el diàleg íntim amb tu mateix. I t'empenyarà cap enfora vers la trobada amb els altres en l'amor, el diàleg i l'amistad.

Feliç tu quan ploris, perquè riuràs amb alegria, a l'hora de veure els fruits del teu sofriment i la teva lluita. I compendràs que així és la vida, una Pasqua continuada; i apendràs que no hi ha espiga si no se sembra cap gra, i que no hi ha farina per al pa si no es mol el blat.

Feliç tu legint l'Evangeli si assoleixes l'alegria de viure d'acord amb el seu missatge, descobrint en Jesús que els Altres no són estranys o enemics, sino germanes i germans, sense els quals tu no ets tu mateix.