Taizé és un petit poble de
la Borgonya, és el lloc d’una comunitat
d’homes compromesos per tota la vida a seguir a Jesucrist.
Aquest any son centenars de
germans, arribats de més de trenta països i diferents esglésies. Protestants i
catòlics, intenten ser un signe de reconciliació entre cristians dividits i
entre pobles separats.
La Comunitat de Taizé és una
comunitat monàstica cristiana ecumènica, és a dir, que acull integrants de
diverses confessions situada a un petit poble, Taizé, situat a la Borgonya,
França.
Va ser fundada l'any 1940 pel
Germà Roger Schutz, un monjo Protestant.
La comunitat ha esdevingut un
dels llocs més importants del pelegrinatge cristià. Més de 5.000 joves de tot
el món pelegrinen a Taizé cada setmana. Allà s'hi fan diverses activitats, com
l'oració, estones de reflexió o diverses feines comunes.
Historia de Taizé, els seus orígens
Tot va començar al 1940 quan als
vint-i-cinc anys el germà Roger deixa el seu país, Suïssa per anar a viure a
França, el país de la seva mare. Va estar immobilitzat durant anys per culpa
d’una tuberculosi pulmonar. Durant aquell temps va madurar en ell la crida a
crear una nova comunitat.
En el moment en que comença la
Segona Guerra Mundial té la certesa de que, igual que la seva àvia va fer
durant la Primera Guerra Mundial, tenia que ajudar a les persones que fugien o s’amagaven
de la guerra.
Taizé, on es va instal·lar, es
trobava molt a prop de la línia que dividia a França en dos: una bona situació
per acollir als refugiats que escapaven de la guerra.
Els seus amics que vivien a Lyon
van començar a donar la direcció de Taizé a aquells que necessitaven refugi.
A Taizé, gràcies a un petit préstec,
el germà Roger va comprar una casa abandonada des de feia anys i també les
seves dependències. Va proposar a una de les seves germanes, Geneviève, que
vingués a ajudar-lo en el seu treball d’acollida. Entre els refugiats que
allotjava als jueus.
Comptaven amb pocs medis. Sense
aigua corrent, anaven a buscar l’aigua potable a un pou del poble. El menjar
era modest, sobre tot sopes fetes amb farina de blat de moro comprada a baix
cost en el molí del veí.
Per discreció a aquells a qui
acollia, el germà Roger pregava sol, a vegades sortia a cantar lluny de la
casa, al bosc. Amb la intenció de que alguns dels refugiats, jueus o agnòstics,
no es sentissin incòmodes.
Geneviève explicava a cada un que
era millor que aquells que volguessin pregar ho fessin sols a la seva
habitació.
A la tardor del 1942 els va
avisar de que havien sigut descoberts i que tenien que anar-se’n. El germà
Roger va viure a Ginebra fins el final de la guerra i allà va començar una vida
comú amb els primers germans. Van poder tornar a Taizé al 1944.
Al 1945 un jove de la regió va
crear una associació per encarregar-se de nens que va perdre a la seva família
a la guerra.
Va proposar als germans a acollir
a alguns d’ells a Taizé, però una comunitat d’homes no podia rebre a nens, així
que el germà Roger va demanar a la seva germana que tornés a Taizé per ocupar-se
dels infants i se una mare per ells.
Els diumenges, els germans rebien
també als presoners de la guerra alemanys reclutis en un camp a prop de Taizé.
Poc a poc alguns homes joves van
vindre a unir-se als primers germans i el dia de Pasqua de l’any 1949, set
germans es van comprometre per tota la vida a portar una vida comú i viure amb
una gran senzillesa.
En el silenci d’un llarg recés durant
l’hivern dels anys 1952 – 1953, el fundador de la comunitat va escriure la
“Regla de Taizé” , on va redactar per els seus germans “ lo essencial per
permetre la vida comú”.
Lia Gancho
No hay comentarios:
Publicar un comentario