LA CONVENCIÓ SOBRE DRETS DELS INFANTS, UN CANVI DE PARADIGMA

El 20 de novembre de 1989, en el marc de l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU), s’aprova la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants, i la creació del Comitè dels Drets dels Infants per al seu seguiment. La Convenció, que té caràcter vinculant per als països signants, suposa una fita revolucionaria que es configura com a canvi de paradigma perquè incorpora dos conceptes no desenvolupats fins el moment: l’interès superior del nen i la importància d’escoltar i tenir en compte l’opinió dels infants, en tot allò que els afecti. Fonamentalment, a través d’aquests dos elements, s’arriba a configurar un nou estatut pels infants, que passen a ser considerats subjectes actius de drets. La consideració d’aquests drets passa a definir-se i organitzar-se en blocs específics (“les quatre p”):

• -  Drets de protecció: davant qualsevol tipus d’explotació i/o marginació.
  
• -  Drets de provisió: per a un correcte desenvolupament com a persones.
  
• -  Drets de participació: per a poder decidir sobre allò que els afecta com a individus i com a part
  d’un col·lectiu.
  Drets de prevenció: com a necessitat de ser cuidats per evitar en la mesura del possible qualsevol situació de perill. 
  
            PREVENCIÓ
  
  0. G. Jaume Bofarull (Karcag, Hongria)
     La prevenció és el fet de avançar-se abans que una cosa dolenta succeeixi. En el cas dels infants, adolescents i joves, prevenir que aquests siguin de fet maltractats o abusats. Si prevenim és perquè hem constatat que els abusos i els maltractaments a les persones menors d’edat es donen, existeixen.
     Per tal cosa hem de preveure abans que passi. Com?
     Parlant-ne a classe amb els alumnes, a l’hora de la tutoria grupal o personal. (parlar sobre el contacte físic). Traient el tema en l’entrevista amb els pares, analitzant les reaccions dels alumnes en les juntes d’avaluació. Quan veiem que un alumne se sent fatigat a classe o és absentista, sobretot els dilluns, analitzar-ho amb l’orientador o el psicòleg del centre. Programant xerrades pels pares i educadors (siguin mestres, professors, monitors de menjador o detemps lliure), sobre la prevenció dels maltractaments i abusos infantils conjuntament amb els serveis socials d’atenció a la infància i adolescència del barri o ciutat.
     
     La pobresa, l’atur, l’alcoholisme ... són situacions de risc que poden portar als maltractaments i abusos. Cal tenir una visió concreta de cada família per fer una bona prevenció.
     
     PROMOCIÓ
     Geneviève Glanzmann (Directora École Jean XXIII – Mulhouse)
     Promoure els drets de l’infant, en el món, però també a França, en la nostra escola i en el nostre barri: perquè 1 de cada 5 nens viu en el límit de la pobresa, i prop de 25.000 menors no tenen domicili fixe segons l’INSE perquè al voltant de 50.000 infants estan afectats per una temptativa de suïcidi segons un estudi INSERN de 2014; perquè el 25% de nens de menys de 12 anys són consumidors de pel·lícules pornogràfiques segon l’estudi AFPSSU de 2014. Com educadors, tenim el deure  de promoure els drets de l’infant, d’afavorir en les nostres classes un treball de sensibilització i md’aprofundiment dels drets de l’infant;  d’obrir l’esperit dels nostres alumnes a aquestes realitats per tal que ells mateixos, en la seva família, men el seu club esportiu, en el món de demà quan tinguin responsabilitats, siguin vectors d’aquests drets fonamentals que són la bona terra on pot néixer la justícia en la societat. 
     
     PROTECCIÓ Danai Anagnostopoulou (Coordinació Pastoral Lycée Léonin Patissia – Atenes)La protecció dels drets de l’infant és per a nosaltres una preocupació capital en la nostra missió entre els nens i els joves. Com a cristians, veiem el Crist en l’esguard dels nostres alumnes, particularment entre els més vulnerables, tenint sempre present, quan actuem, la cita següent: “En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi” (Mt 25,40). Com a Maristes, estem profundament emocionats per la vida tràgica dels Montagne d’avui, és a dir, dels infants que viuen en una pobresa material i espiritual, que viuen una vida sense sentit, buscant la felicitat en plaers materials passatgers i de vegades suïcides. Tots aquests infants ens criden a estar a prop seu, a defensar-los, a protegir-los dels perills que els amenacen. Per reeixir el nostre objectiu, cal trobar-se al seu costat, apropar-se’n amb amor i interès. Només així estarem en mesura d’endevinar les seves necessitats i els seus problemes, però també d’oferir-los un marc estable, amarat de valors cristians i que els donarà un sentiment de confiança i seguretat. Aleshores podran desenvolupar la seva personalitat, les seves competències i els seus talents. D’aquesta manera, nosaltres també haurem contribuït a la realització d’un món millor, més just i solidari, on els infants, que encarnen l’esperança de la humanitat, podran gaudir de la protecció que els pertoca de dret. 
     
     

     PARTICIPACIÓ
     

     Marta Portas
     
     

     Participar suposa interactuar, mobilitzar-se , opinar, escoltar, informar-se, dialogar, confrontar, emprendre , acordar, actuar... Afavorir la participació implica considerar l’infant com a protagonista actiu en la presa de decisions, actiu en els aprenentatges, actiu en la construcció de propostes concretes.
     Ajudem que això sigui possible en els ambients on es mouen els infants i joves, en el seu dia a dia. Promovem que els infants es facin preguntes, les verbalitzin, que siguin agosarats, creatius, crítics, que es plantegin què passa i què puc fer davant determinades situacions, que obrin debats, s’organitzin i organitzin...
     
     

     La manera de fer i el testimoni dels que els acompanyem en el seu creixement també és important.
     A participar n’aprenem quan es dóna oportunitat i l’espai per fer-ho, quan es demana l’opinió, quan es vetlla perquè totes les idees siguin escoltades, quan s’està motivat , quan creiem que la cooperació és una riquesa.
     Fomentem i motivem els moments d’escolta i diàleg on tots sentin que poden aportar les seves propostes i inquietuds. Que percebin que les decisions que els afecten les poden prendre entre tots i que realment són tinguts en compte. Que tinguin ganes d’implicar-se i gaudir dels fruits del que han pogut assolir amb la participació de cada un.