San Juan de la Maguana,
República Dominicana.- “A mi em diuen Rafael i el meu cognom és Rodríguez, com
la meva mama i la meva germana”, diu, una miqueta insegur, Rafael Rodríguez, de
deu anys. No coneix el seu pare i creu haver nascut en un camp de Samaná (costa Nord de República Dominicana),
almenys això li ha dit la seva mare. Les grans incògnites sobre el seu origen
no aconsegueixen despertar-li la curiositat. És un follet. De fet, si per algun
motiu la gent que el coneix el perdés de vista, o oblidés que alguna vegada el
va conèixer, puff! Rafael desapareixeria
com per art de màgia. Potser passaria a ser un record per a algú, a més de la
seva família? Afortunadament, algunes coses comencen a canviar en la vida
d’aquest nen. Aquest mes va poder inscriure’s, per primera vegada, a l’escola.
Això vol dir que ja té presència formal dintre del sistema educatiu, encara que
segueixi sense comptar amb un document oficial que certifiqui la seva
identitat. Igual que ell, milers de nens i nenes dominicans es troben en un
espai jurídic que els priva de tots els seus drets. Estan condemnats a
l’exclusió social. Un cens realitzat per la Secretaria d’Educació en l’any 2001
va ser bastant revelador: dintre de les escoles dominicanes hi ha 63 mil nens i
nenes “sense certificats de naixença”. Molts altres menors indocumentats no
arriben a les aules. “
No hay comentarios:
Publicar un comentario