Taizé per a mi va ser un espai de pensament i reflexió. La vida que portem avui en dia et dona molts pocs moments d'interioritat, de pensar en tu, en nous projectes, donar les gràcies i sentir-te afortunat. Realment, és un lloc on és connecta amb molta facilitat, però cadascú ho fa de manera diferent, crec que aqui està la gràcia de Taizé. Cadascú viu l'oració a la seva manera i això és el que fa especial aquesta comunitat. Vaig poder veure diferents maneres d'expressar la fe i sentir-la. Coneixes a persones amb diferents vivències i pots aprendre molt d'elles. La gent està molt predisposada als altres, amb ganes de coneixer i parlar.
Per a mi va ser un lloc per a trobar-me amb mi mateixa. Compartir aquesta experiència amb el grup va ser increible, fas molts lligams i crees un clima de confiança i seguretat magnífic.
Laia Balaguer
Taizé ha estat el MEU moment de l'estiu. Perque això és Taizé. Taizé és teu. Es el moment per centrar-te en tu, en tots els teus problemes, les teves alegries, la gent que forma part de la teva vida, la gent que en formava part... També és cert que coneixes gent d'altres països, o altres comunitats autònomes i per tant altre maneres de pensar, d'entendre la vida i d'entendre el cristianisme. També ha estat un gran moment per fer grup amb la gent que hi hem anat de Fajmacor, moment per conèixer més de les seves vides i de la seva forma de pensar i d'enfocar les qüestions, tant les rutinàries, com potser les coses que no formen part tant del teu dia a dia.
En resum, Taizé és per a TU.
Alberto Gastó
Una setmana per perdre'm en la vila de Taizé, envoltada de la fressa de gent d'arreu del món, cadascú amb els seus interessos propis i jo allà perduda, amb la intenció de deixar-me emportar pel silenci de la pregària i trobar-me així amb mi mateixa, amb Ell.
La màgia de Taizé, la seva pau interrompuda pel so de les campanes, que marcaven el ritme de les tres oracions rutinàries, les hores d'esbarjo i de complicitat amb el grup de procedència, m'han fet recordar perquè sóc on sóc i valorar el que comporta viure en comunitat, tal com fan els germans de la vila en el seu dia a dia.
Aprendre el significat de la vida, acollir-la amb la seva resplendor i compartir-la amb d'altres, és el que m'emporto per encarar un nou any, un nou curs i noves il·lusions i esperances.
Sílvia Gómez Barrio
15 d’agost de 2015, els joves (i no tant joves) ens vam trobar per començar aquesta aventura en família.
Entre música, riures i molta cua vam arribar a l’Hermitage, impossible imaginar un millor punt de partida del que estàvem a punt de viure, en aquell també punt de partida de la família Marista. Vam descobrir molta simbologia que ens va fer connectar amb els nostres orígens i per a mi, molts records de moments i de persones importants amb les que he fet camí, algunes de les quals vaig poder trobar allà.
I així, amb el cor encara més jove, vam arribar a Taizé. Quantes sensacions i sentiments!: Solitud acompanyada, compartir taula sense taula, però amb “molta substància afegida entre tots”, silenci enmig del soroll i la música, sentir-me molt a prop de persones desconegudes, essencialment diferents però amb punts en comú més enllà de l’idioma. I sobretot, retrobar-me amb allò que em fa ser i que em dona sentit. Se’m va regalar la possibilitat de retrobar-me amb Jesús tal i com vaig poder fer allà mateix feia molts anys. No puc demanar més.
Moltes gràcies José, Ramón, Laia, Alberto, Laura, Anna, Pere, Lara, Ana, Silvia i Marcos per fer-ho possible.
Mavi
Entre música, riures i molta cua vam arribar a l’Hermitage, impossible imaginar un millor punt de partida del que estàvem a punt de viure, en aquell també punt de partida de la família Marista. Vam descobrir molta simbologia que ens va fer connectar amb els nostres orígens i per a mi, molts records de moments i de persones importants amb les que he fet camí, algunes de les quals vaig poder trobar allà.
I així, amb el cor encara més jove, vam arribar a Taizé. Quantes sensacions i sentiments!: Solitud acompanyada, compartir taula sense taula, però amb “molta substància afegida entre tots”, silenci enmig del soroll i la música, sentir-me molt a prop de persones desconegudes, essencialment diferents però amb punts en comú més enllà de l’idioma. I sobretot, retrobar-me amb allò que em fa ser i que em dona sentit. Se’m va regalar la possibilitat de retrobar-me amb Jesús tal i com vaig poder fer allà mateix feia molts anys. No puc demanar més.
Moltes gràcies José, Ramón, Laia, Alberto, Laura, Anna, Pere, Lara, Ana, Silvia i Marcos per fer-ho possible.
Mavi
Fins i tot ara gairebé un mes després d’haver viscut l’experiència a Taizé, me n’adono que encara m’és difícil expressar tot allò que vaig descobrir en un viatge, que va acabar convertint-se en un viatge cap al meu interior.
No sé ben bé que és el que ho provocar, però el que si tinc clar a la meva ment és el rostre de totes les vides que van ser còmplices de la meva troballa.
Vull donar les gràcies al Ramon i al Jose, que dediquen i regalen a fons el seu temps creant propostes i oportunitats com aquesta per esquerdar i travessar la superfície de la vida.
Vull donar les gràcies a totes les persones que van pensar que l’experiència valia la pena, gràcies a cadascuna d’elles va néixer un grup, en el que em vaig sentir a gust, acollit i acompanyat i vaig poder compartir moments senzills, familiars i especials al llarg d’aquests dies.
Vull donar les gràcies als germans, de la comunitat de Taizé que consagren la seva vida a fer un petit racó de món on es professa una única fe, la que si ho desitges, és possible reconciliar-te amb tu mateix/a i amb els altres.
Finalment vull donar les gràcies per cadascuna de les vides que la Mavi i jo ens vam trobar formant grup aquella setmana. Tot i ser d’orígens diversos, la llengua no va ser problema. Dono gràcies per la naturalitat i la senzillesa amb la que van obrir la porta de la seva vida i van compartir els seus sentiments. Gràcies pel seu testimoni humil, humà i valent d’aquelles persones, d’ escollir el camí difícil, el de l’evangeli, el de la fe, el de creure que hi ha un sentit més profund i sagrat a cadascuna de les nostres vides, vivint enmig d’una societat que no deixa de donar-nos arguments que defensen que gratar més enllà de la superfície i viure la proposta de vida de Jesús és de bojos tocats del bolet.
No sé ben bé que és el que ho provocar, però el que si tinc clar a la meva ment és el rostre de totes les vides que van ser còmplices de la meva troballa.
Vull donar les gràcies al Ramon i al Jose, que dediquen i regalen a fons el seu temps creant propostes i oportunitats com aquesta per esquerdar i travessar la superfície de la vida.
Vull donar les gràcies a totes les persones que van pensar que l’experiència valia la pena, gràcies a cadascuna d’elles va néixer un grup, en el que em vaig sentir a gust, acollit i acompanyat i vaig poder compartir moments senzills, familiars i especials al llarg d’aquests dies.
Vull donar les gràcies als germans, de la comunitat de Taizé que consagren la seva vida a fer un petit racó de món on es professa una única fe, la que si ho desitges, és possible reconciliar-te amb tu mateix/a i amb els altres.
Finalment vull donar les gràcies per cadascuna de les vides que la Mavi i jo ens vam trobar formant grup aquella setmana. Tot i ser d’orígens diversos, la llengua no va ser problema. Dono gràcies per la naturalitat i la senzillesa amb la que van obrir la porta de la seva vida i van compartir els seus sentiments. Gràcies pel seu testimoni humil, humà i valent d’aquelles persones, d’ escollir el camí difícil, el de l’evangeli, el de la fe, el de creure que hi ha un sentit més profund i sagrat a cadascuna de les nostres vides, vivint enmig d’una societat que no deixa de donar-nos arguments que defensen que gratar més enllà de la superfície i viure la proposta de vida de Jesús és de bojos tocats del bolet.
Marcos
No hay comentarios:
Publicar un comentario