Senyor! Et crido des de la meva solitud…
per als adults a vegades sóc “qualsevol cosa”,
per a mi mateix, “un enigma”. Quina edat la meva! Ric bojament i ploro a l’instant.
M’acovardeixo i ambiciono, estimo i odio,
no comprenc la vida, ni em comprenc a mi mateix.
I els adults tampoc comprenen la meva situació,
a tu, que vas ser adolescent, t’ofereixo les meves alegries,
les meves il·lusions.
Els meus dubtes, el meu dolor, els meus primers fracassos.
Dóna’m la teva llum, la teva gràcia i el teu amor,
els necessito. La teva llum!
Per veure clar el meu camí, el meu futur, les meves possibilitats,
la meva limitació.
Pastoral Marista
No hay comentarios:
Publicar un comentario