Envians bojos, envians boges.

Oh Déu! Envia’ns bojos i boges,
dels que es comprometen a fons,
dels que s’obliden de si mateixos,
dels que estimen
amb més que paraules,
dels que entreguen
la seva vida de veritat i fins al final.
Dóna’ns bojos,
sonats,
apassionats,
homes i dones capaços
de donar el salt cap a la inseguretat,
cap a la incertesa
sorprenent de la pobresa.
Dóna’ns bojos,
que acceptin diluir-se en la massa
sense pretensions d’erigir-se un escambell,
que no utilitzin
la seva superioritat en profit seu.
Dóna’ns boges,
boges del present,
enamorades d’una forma de vida senzilla,
alliberadores eficients del proletariat,
amants de la pau,
pures de consciència,
resoltes a no trair mai,
capaces d’acceptar qualsevol tasca,
d’anar on sigui,
lliures i obedients,
espontànies i tenaces,
dolces i fortes.
Dóna’ns bojos, Senyor, dóna’ns boges.