Em fan mal els peus,
jo no tinc sostre ni casa.
No hi ha cap caixer que estigui obert.
Doncs, dormiré sense cap manta.
Em recorro la ciutat,
veig que té cara de malvada
per a aquells que no som pas d’aquí,
ens hipnotitza i ens enganya
En un cotxe policial,
faig un tour molt especial,
sense cap paper, sense cap document...
Potser ho mereixo.
...de somnis, un món de somnis...
Em fa mal la pell,
sento que existeix diferència.
Tothom mira d’allunyar-se i sé
que el que molesta és la presència
Hi ha qui diu a la ciutat
que robem els lloc de feina
mentre ells no es voldran ni tacar
les seves mans plenes de ciència.
Aquest somni vaig buscar
Però és un somni de paper
Un miratge on tothom busca
el seu lloc sense diferència
...de somnis, un món de somnis...
Ens ofereixen treballar
per un preu molt especial.
I, si calles, tots contents,
omplint la seva bossa de la merda.
...de somnis, un món de somnis...
Aquest somni vaig buscar
Però és un somni de paper
Un miratge on tothom busca
el seu lloc sense diferència
...de somnis, un món de somnis...
Ens ofereixen treballar
per un preu molt especial.
I, si calles, tots contents,
omplint la seva bossa de la merda.
Sóc home, però sóc emigrant,
i sembla que això sí que compte.
No tinc gaire esperança avui,
aquesta vida... aquesta vida
està ben boja!
I el món gira i girarà
i tot seguirà com sempre.
No sé per què, però sóc polissó,
però navego, però navego...
Kairoi
No hay comentarios:
Publicar un comentario