La lògica de Déu

 Em diuen que triomfi costi el que costi,
que trepitgi fort, sense vacil·lar mai,

mostrant sempre domini de les situacions,
de les persones, de mi mateix.

 Em diuen que escrigui el meu nom
amb lletres boniques en targetes nobles,

que la impressió és el que conta
i que cal lluir estil, títols, i riquesa.

 Em diuen que em preocupi
de tenir-ho tot ben lligat,

d'assegurar el futur,
de dominar el present,
per poder viure al límit.

 Però arribes tu i rius d'aquests consells,
i em dius que des de dalt

no es mira a les persones,
que escrigui el meu nom
en les hores regalades,
en les portes obertes de la meva vida,
en les mans ofertes
per a donar suport a l’altre.

 Arribes tu i descol·loques el meu ordre,
i em dius que salti al buit.

I em recordes que és en els senzills,
els humils, els petits i els pobres
on està la Vida sense límit.

 José María Rodríguez Olaizola