Dar

Aquella tarde, la comunidad de monjes hacía, en su oratorio, una plegaria de intercesión. Una tras otra, se escuchaban las oraciones de los monjes: «Señor, te pido», «Señor, te pido», «Señor, te pido». También el Abad hacía su plegaria: «Señor, te pido...».
Por fin, todos callaron largamente.
Hasta que de nuevo se dejó oír la voz del Abad: «Ahora, Señor, dinos en qué podemos ayudarte; te escuchamos en silencio».
Al cabo de un rato concluyó: «Gracias, Padre, porque quieres contar con nosotros». Y todos los monjes respondieron al unísono: «Amén».

(Porque habían comprendido que la Pregària como el amor, tiene dos tiempos: dar y recibir, y que si falta uno de ellos, se muere.)

TU ENS HO VAS DONAR

Gràcies, Pare,
pels animals que ens fan companyia,
pel sol que ens il·lumina,
pel treball que ens ajuda a viure,
pels arbres que ens donen fruita, fusta
i fulles que ens donen ombra.

Pastoral marista

LA NATURA

Pare que ens estimes, t’agraïm
les coses meravelloses que ens has donat.
Et donem gràcies
pel bell sol,
per la pluja que fa créixer les plantes,
pels boscos i els camps,
pel mar i pel cel,
per les flors i pels ocells
i per tots els regals que ens has fet.
Tot el que ens envolta és ple d’alegria.
Fes que també nosaltres ens alegrem,
i dóna’ns cors agraïts.

El Cuc

Quiet sobre una fulla, el cuc mirava al voltant seu la resta d’animals. Uns saltaven, altres corrien, alguns cantaven… fins i tot n’hi havia que volaven lliures per l’aire.
Tots els insectes estaven en continu moviment. Solament ell estava sense veu, no corria i no volava.
No obstant això, no envejava ningú. Sabia que era un cuc, i que els cucs han d’aprendre a filar una bava fina per teixir casa seva.
“A cada un el seu destí”, pensava. Per tant, amb molta dedicació, començà la seva feina. En pocs moments es veié embolicat en un càlid alberg de seda, aïllat de la resta del món.
“I ara? Què passarà?”, es preguntà.
“Ara queda’t quiet i espera”, li respongué una veu. “Tingues una mica de paciència i veuràs…”
I en el moment just despertà el cuc. Ja no era un cuc! Sortí del capoll amb dues precioses ales, pintades de vius colors i de seguida pujà alt en el cel. S’havia transformat en papallona i tenia llibertat per volar.

Un Món de Somnis

Em fan mal els peus,
jo no tinc sostre ni casa.
No hi ha cap caixer que estigui obert.
Doncs, dormiré sense cap manta.

Em recorro la ciutat,
veig que té cara de malvada
per a aquells que no som pas d’aquí,
ens hipnotitza i ens enganya

En un cotxe policial,
faig un tour molt especial,
sense cap paper, sense cap document...
Potser ho mereixo.

...de somnis, un món de somnis...

Em fa mal la pell,
sento que existeix diferència.
Tothom mira d’allunyar-se i sé
que el que molesta és la presència

Hi ha qui diu a la ciutat
que robem els lloc de feina
mentre ells no es voldran ni tacar
les seves mans plenes de ciència.

Aquest somni vaig buscar
Però és un somni de paper
Un miratge on tothom busca
el seu lloc sense diferència

...de somnis, un món de somnis...

Ens ofereixen treballar
per un preu molt especial.
I, si calles, tots contents,
omplint la seva bossa de la merda.

...de somnis, un món de somnis...

Aquest somni vaig buscar
Però és un somni de paper
Un miratge on tothom busca
el seu lloc sense diferència

...de somnis, un món de somnis...

Ens ofereixen treballar
per un preu molt especial.
I, si calles, tots contents,
omplint la seva bossa de la merda.

Sóc home, però sóc emigrant,
i sembla que això sí que compte.
No tinc gaire esperança avui,
aquesta vida... aquesta vida
està ben boja!

I el món gira i girarà
i tot seguirà com sempre.
No sé per què, però sóc polissó,
però navego, però navego...

Kairoi

Trobada d’obres educatives de la Província a L’Hermitage. Maristes en camí!

Entre els dies 5 i 8 de febrer de 2013 es va celebrar a Notre Dame de l’Hermitage la Trobada d’Obres Educatives, que, viscuda sota formats diversos, ja porta vuit anys de recorregut. Provinents dels quatre països de la nostra província i d’obres educatives escolars i socials, directors, membres d’equips directius i responsables de pastoral van abordar conjuntament línies de treball fonamentals en l’actualitat:

•   La pastoral vocacional, amb la presentació del document Es posà a caminar amb ells.
  
•   La protecció dels menors, en el marc dels drets dels infants.
  
•   Sobre el Secretariat de Comunió Germans-Laics: «Viure amb d’altres el carisma
  marista».
  
•   Sobre el Fòrum Provincial: «Veure el món a través dels ulls dels infants pobres».
  
•   La gestió de les persones, sota un enfocament competencial dels perfils de llocs de
  treball en les obres educatives.
  
•   La formació inicial: «Descobrir i viure els valors maristes».
  
•   La preferència pels infants i joves més vulnerables: «Construir un món millor». 
• 
  

Progressivament, es constata un avenç molt considerable de sintonia en la missió i un aprofundiment a l’hora de compartir una visió global.
Com a impressions personals, més enllà de disposar de marcs comuns d’actuació, batega una sensibilitat que dóna sentit a les accions de posada en pràctica, d’encarnar la missió educativa marista. Més enllà de les concrecions, diverses en països i obres, també va bategar-hi una passió pels valors que tenim en comú. Passió i sensibilitat compartides que, sens dubte, serviran de motor per anar endavant: «MARISTES EN CAMÍ».

Albert Salazar, director Maristes La Immaculada

PREGÀRIA

Senyor, a vegades anem tan capficats en les nostres pors,
a criticar-nos a nosaltres mateixos, a adular els altres,
que no sabem valorar el que podem donar al món.
Et dono gràcies per totes les qualitats que tinc i que vaig descobrint.
Que la meva presència avui sigui com una llum que alegri la gent,
que tots somriguin quan jo arribi,
que m’esforci a millorar la meva vida i la de tots.

Pastoral Marista

D’UNA CARTA DEL GERMÀ SERVANDO ALS SEUS GERMANS

2 de julioLde 1995, als pocs dies d’arribar al Zaire

En el campo de refugiados hay unos cuatro mil niños. Miles de niños vestidos, o mejor dicho, cubiertos con harapos y todos descalzos, constituye un espectáculo para nosotros inimaginado.
Son muchas cosas nuevas que se amontonan y muchas las preguntas que le surgen a uno. Las respuestas no se encuentran fácilmente.
¿Cómo comprender el dolor que se esconde en esos dos millones de refugiados, que no tienen encima más que el recuerdo de una tierra y una casa perdida, y la pérdida también de un millón de personas? ¿Cómo sanar las heridas del odio y la venganza después de haber vivido tanta violencia y muerte? No lo sé. Pero lo que sí es cierto es que la presencia de un hermano marista en el campo es una luz de esperanza.

El Germà Jeffrey Crowe, Conseller General dels Germans Maristes, explica la seva visió sobre els màrtirs de Bugobe

Foren quatre Germans Maristes ordinaris, però excepcionals. L’afany diari per servir els refugiats suposava un treball esgotador… i moltes frustracions. Els seus consols seran senzills i immediats: El somriure i les mostres d’agraïment que rebien d’unes mares quan acabaven, rendits, la tasca de distribuir menjar als nens desnodrits; els moments de felicitat compartits amb mils de criatures que aconseguien sobreviure un dia més, petites victòries guanyades per establir una mica més de justícia i quelcom d’atenció per part de les diverses autoritats.
Compartien la inseguretat, les penes, les pors i les frustracions dels refugiats, però no la seva política, els seus odis… No es feien il·lusions sobre la seva influència per a canviar les idees polítiques dels refugiats; havien de limitar-se a estar senzillament amb la gent que patia, incapaces de modificar les causes subjacents a aquests patiments, mostrant-se com homes de fe, esperança i amor, en les hores més amargues d’aquest poble. No escolliren la mort, però junt amb aquells mils de persones als que havien vingut a servir, moriren com víctimes d’un vergonyós i repugnant capítol de la història de la humanitat. La seva experiència és la expressió d’una fraternitat que ens urgeix més que mil paraules.

Pastoral Marista

La lògica de Déu

 Em diuen que triomfi costi el que costi,
que trepitgi fort, sense vacil·lar mai,

mostrant sempre domini de les situacions,
de les persones, de mi mateix.

 Em diuen que escrigui el meu nom
amb lletres boniques en targetes nobles,

que la impressió és el que conta
i que cal lluir estil, títols, i riquesa.

 Em diuen que em preocupi
de tenir-ho tot ben lligat,

d'assegurar el futur,
de dominar el present,
per poder viure al límit.

 Però arribes tu i rius d'aquests consells,
i em dius que des de dalt

no es mira a les persones,
que escrigui el meu nom
en les hores regalades,
en les portes obertes de la meva vida,
en les mans ofertes
per a donar suport a l’altre.

 Arribes tu i descol·loques el meu ordre,
i em dius que salti al buit.

I em recordes que és en els senzills,
els humils, els petits i els pobres
on està la Vida sense límit.

 José María Rodríguez Olaizola

Dia de la pau a maristes Sants Les Corts

El passat dia 30 de gener es va celebrar el dia escolar de la pau i la no violència. Des de SED ens férem presents a l’escola de maristes Sants - Les Corts on realitzàrem un taller per alguns cursos d’ESO. En aquest taller els nois i noies aprofundiren en els conceptes de pau, violència itipus de violència. Allí, doncs, aprengueren a identificar-los a través dels mitjans audiovisuals i es generà una reflexió. 

Pastoral Marista

PREGÀRIA

Senyor, a pesar de tot vull donar-te gràcies per fer-me com sóc.
No sempre m’atreveixo a ser així, a mostrar-me sense pors,
però quan puc expressar-me com sóc, em sento lliure.
Gràcies per la capacitat de ser lliure.
Ajuda’m avui a arriscar-me a expressar el que sóc,
i a passar de les crítiques de les persones que només em tenen enveja.
Et dono gràcies perquè sóc gran. Tu i jo ho sabem.

Pastoral Marista

HISTÒRIA DEL PROFETA TENAÇ

Una vegada arribà un profeta a una ciutat amb la fi de convertir els seus habitants. Al principi la gent escoltava quan parlava, però, a poc a poc s’anaren apartant, fins que no hi va haver ningú que escoltés les paraules del profeta.
Cert dia, un viatjant li digué al profeta:
- Per què segueixes predicant? No veus que la teva missió és impossible?
I el profeta respongué:
- Al principi tenia l’esperança de poder canviar-los. Però si ara segueixo cridant és únicament perquè no em canviïn ells a mi.

Pastoral Marista

D’UNA CARTA DEL G. MIGUEL ÁNGEL ISLA, desembre de 1995

Ha habido momentos en que me he sentido avergonzado de ser un hombre, de pertenecer a la raza humana. Me he dejado, sin quererlo, apoderar de un estremecimiento intenso de vergüenza de ser hombre, al ver lo que mis semejantes hacen con sus hermanos.
No puedo contar hechos. Te transmito mis impresiones al ver y palpar los hechos. Hay como cadenas de montañas de dolor acumulado cargadas a la espalda de miles (millones tal vez) de inocentes.
No sé si llego a comunicarte lo que por momentos siento con una claridad meridiana y una intensidad fuertemente aguda.

Pastoral Marista

D’UNA CARTA DEL GERMÀ JULIO. Bugobe, 15 de juliol de 1996.

Estoy muy bien, trabajando con mucha ilusión y satisfacción entre esta gente. A mí me toca la suerte de vivir con ellos y gozar cada día descubriendo en esas escenas –sobre todo de niños- la presencia de Dios.
Cada domingo por la tarde organizo juegos con los niños. Es una gozada para ellos y para mí, también para todos los mayores que se acercan a vernos jugar.
No olvides que tú, desde ahí, con tu fidelidad al momento presente y con tus oraciones, puedes hacer tanto o más que yo estando aquí. Sólo que a mí Dios me ha privilegiado, sin merecerlo, concediéndome el estar aquí con esta gente.

Pastoral Marista

PREGÀRIA pels Missioners

Senyor, et demano pels missioners de tot el món.
Et demano que siguin valents en les situacions de risc,
Generosos amb les persones pobres, afectuosos amb la gent més fràgil.
Visca la Revolució, si la fem a favor de l’amor.
Ajuda’m a ser missioner també en aquest Primer Món.

Pastoral Marista

Pregaria

T’ofereixo, Senyor, el meu floc de neu.
Ho he pensat un moment i crec
que és el millor regal que puc fer-te avui.
Ajunta’l amb mols altres flocs que et donaran tantes persones,
i envia una bona nevada sobre el món,
perquè avui quedi tot més blanc, més net més sa.
Gràcies per aquestes coses simples que puc fer per ajudar-te.
Gràcies, perquè jo també sóc Déu bo,
perquè faig petits miracles, com tu.
Gràcies perquè em vas fer a imatge teva.

Pastoral Marista

Un Copo mas de Nieve

-¿Cuánto pesa un copo de nieve? –preguntó un gorrión a una paloma.
-Nada, ni un gramo –respondió la paloma.
-Pues te equivocas, y te voy a contar lo que me pasó esta mañana: me posé en la rama de un abeto, cerca del tronco, y empezó a nevar. Como no tenía nada mejor que hacer, fui contando uno a uno todos los copos que caían en las hojas de la rama. Por la tarde, había contado 8.741.952 copos. Y cuando cayó siguiente, la rama se rompió.
Y el gorrión se marchó. La paloma, que era una experta en el tema desde los tiempos de Noé, se puso a pensar. Después de unos minutos se dijo:
-Quizá tan sólo haga falta la colaboración de una persona más para que la solidaridad se abra camino en el mundo.

PARAULES DE KOFI ANNAN

“Encara tenim temps per assolir els objectius, en tot el món i en la majoria dels països, si no en tots, però només si aconseguim trencar amb la rutina.
L’èxit no s’assolirà de la nit al dia, sinó que requerirà treballar de manera continua durant tot el decenni, des d’ara fins que acabi el termini. Es necessita temps per a formar mestres, infermers, enginyers; porta temps construir carreteres, escoles i hospitals, així com fomentar empreses grans i petites que poden generar els llocs de treball i ingressos necessaris. Per consegüent, s’ha de posar mans a l’obra des d’ara. També hem d’augmentar l’assistència per al desenvolupament a nivell mundial en més del doble durant els propers anys, doncs només així es podrà contribuir a l’assoliment dels objectiu."

Nacho Padró