La pau és un tresor que no podem donar mai per fet. Això és el que recordem sempre que una situació de violència sacseja les nostres vides, ja sigui una forta càrrega policial, un atemptat terrorista o l’inici d’una guerra. Educar per la pau és, en primer lloc, posar en relleu el valor incalculable de la pau. Dir-nos els uns als altres que la pau és el camí a través de gestos, símbols, celebracions o discursos. Fer-ho en els moments com ara en els que percebem la fragilitat de la pau, però fer-ho també quan sembla que no cal per no oblidar-nos-en. Tantes vegades com sigui necessari.
El conflicte forma part de la convivència entre persones i comunitats. A les escoles ens hi trobem cada dia. Sovint hem d’ajudar l’alumnat a trobar solucions quan s’han barallat, acompanyant-los a fer les paus, a demanar perdó quan s’han equivocat, a proposar mesures de reparació del dolor provocat. És bo implicar l’alumnat en aquests moments, que siguin protagonistes en la recerca de solucions o mediant entre companys/es. En aquest sentit, el treball preventiu de cohesió de la comunitat és també imprescindible, perquè quan en un grup humà hi ha estimació i respecte, els conflictes se solucionen amb més facilitat.
Finalment, la pau es manifesta en les relacions entre persones però neix al cor de cadascú. Ens és més natural actuar pacíficament quan ens coneixem a nosaltres mateixos, quan aprenem a calmar-nos i a connectar amb el nostre interior, quan reconeixem les nostres emocions i sabem expressar-les amb la paraula. Així doncs, educar per la pau és sinònim també d’educar la interioritat. La pau pot ser més que un valor social o un bon hàbit; la pau és més ferma quan està ben arrelada al cor de les persones.
Ignasi Flores, coordinador de Pastoral de l'escola Maristes Anna Ravell (Barcelona)
No hay comentarios:
Publicar un comentario