Paraules de Pau

Només perdura allò que bastim amb esforç
i creix en l’esperit dels homes i dels pobles fins a esdevenir l’àmbit on tota veu ressona.
Així la pau, que es guanya tenaçment cada dia pel desig de voler-la més que tota altra cosa
i és el mirall que fa possibles tots els somnis.
Parlo de pau en pau, des d’aquests temps que em toca de viure i de sofrir, des de la meva altura
d’home senzill que creu que la pau és possible,
des de l’amor profund al poble i a la llengua
que m’han fet el que sóc i em serven i m’impulsen.
La tarda és un espai de lentituds perdudes que se m’adorm als ulls plàcidament i clara.
D’aquest silenci estant proclamo l’esperança, la pau no és un do ni un cim inassolible
sinó el recomençar de moltes primaveres,
la voluntat i el risc d’estimar i de comprendre
Tota la vastitud dels anys i el seu misteri
ressona en les paraules que escric perquè serveixin de bandera i d’escut, de fita i de designi.
Més que amb l’eco estrident de timbals i trompetes
que senyoreja edats i vulnera silencis,
més que amb tot l’aldarull de cants victoriosos
que ofeguen el lament dels desvalguts i els febles,
i més que amb el menyspreu groller dels prepotents que es proclamen hereus de totes les riqueses,
falquem l’ara i aquí, convençuts i solemnes, amb un anhel de pau que encengui les mirades.
Pensem en el futur des de l’ara que esclata dins i fora de tots, i fem amb les paraules un reducte de llum que en preservi la força.
Vulguem la pau en pau, sense cap mesquinesa, perquè en l’ordre del temps només creix i perdura tot allò que bastim amb esforç, i fecunda
la sang i l’esperit dels homes i dels pobles.

Miquel Martí i Pol