PERQUÈ VIUS DE PRESSA

perquè tens fronteres,
perquè poses condicions,
perquè sospites de Déu,
perquè aborreixes el risc,
perquè ignores els altres,
perquè fuges del silenci,
perquè prefereixes tenir que ser,
perquè pactes amb el confort,
perquè tens por del compromís,
perquè desertes els camins que pugen,
perquè regateges amb la teva joventut,
perquè parles més que fas,
perquè oblides que ets nòmada,
perquè no et dónes al que és difícil.


No sabràs ni avui ni mai,
per molt que ho intentis,
per molt que vulguis,
per a què val la vida,
per a què serveix el cor;
no sabràs, de veritat,
ni el sabor de la pau,
ni el preu de l’alegria,
ni el sentit de les llàgrimes,
ni el misteri de les coses,
ni el gust de la vida,
ni l’encant de l’amistat,
ni el valor del silenci,
ni el miracle de l’amor.

Et convido! Mulla’t!