Mt 3, 1-12 Convertiu-vos que el Regne del cel és a prop

1 Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea 2 dient:

--Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.

3 De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia: És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes.

4 Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana. 5 Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, 6 confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.

7 Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va dir:

--Cria d’escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s’acosta? 8 Doneu els fruits que demana la conversió, 9 i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. 10 Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. 11 Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. 12 Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era; entrarà el blat al graner, però cremarà la palla en un foc que no s’apaga.

JUAN BAUTISTA.

Qué extraño este personaje en este mundo tan estructurado,

tan centrado en sus leyes, en sus  bien-pensantes; todos tan educados,

tan en la norma, tan precisos.

Y él gritando, saliendo de la masa, de las modas, del consumismo.

Todos viviendo nuestras pequeñas vidas,

encontrándonos bien en la superficie,

buscando no molestar.

Y él prendiendo fuego,

avivando el Espíritu,

inundándonos con agua vivificadora.

Todos por el mismo camino, equilibrados, seguros,

abrazados a lo fértil, a lo ventajoso, a lo productivo.

Y él en el desierto, inseguro, enriqueciéndose en lo árido,

crítico, insatisfecho, destruyendo lo viejo, proponiendo lo nuevo.

Todos dejando pasar el tiempo,

con las preocupaciones de siempre,

cerrados a la novedad.

Y él llamando con fuerza, sin desfallecer,

pidiendo que  dejemos crecer en nosotros

lo mejor de  nuestra vida,

que nos demos al amor.

Pidiendo nuestra conversión.

Francisco Pesquera