Oblidats

Per Helena Maleno

…una amiga d’un amic fa arribar aquesta notícia a les meves mans. Ella és periodista. Porta anys essent mirada i veu de molts herois, no reconeguts. Homes i dones que porten en les seves entranyes el passat i el futur de les seves famílies. La seva família o clan ha posat en ells totes les esperances. Són els que han estat escollits com más capaços (pels seus estudis, per la seva fortalesa física, pel seu caràcter) per tenir més possibilitats d’èxit en aquest projecte de l’emigració.

…després de mesos (…o anys!) de travessar fronteres, deserts, ciutats, …de buscar-se feina per poder sobreviure, …de tractar amb tanta gent, …de fiar-se de tants desconeguts. Per fi arriben a Marroc, a les portes entre Àfrica i Europa. El seu camí no ha acabat. Molts són els que trauran benefici d’aquests viatgers.

Els acords d’externalització de fronteres estan provocant que els països de trànsit (per exemple Marroc) sobredimensionin el fenomen migratori per rebre contraprestacions econòmiques dels països europeus (per exemple Espanya). Amb aquesta fi estan jugant amb la vida de molts subsaharians (alguns d’ells refugiats fugint de la guerra) acollits al Marroc.

Després de la deportació de més de 400 subsaharians realitzada per militars marroquins el passat 23 de desembre (en condicions inhumanes) els mitjans de comunicació escoltaren aquell mateix dia el governador de Rabat explicant que tal deportació complia els acords assolits en l’última cima euro-africana.

Aquesta és la veu d’Helena (molt menys sentida que la del governador de Rabat):

A la matinada del dia 23, a les quatre del matí, centenars de militars entren per sorpresa als barris de Ayn Hada i Takadoum, a Rabat. Sorprenen a immigrants, demandants d’asil i refugiats dormint. Entren a les cases trencant portes i treuen dels llits a homes, dones, nens i nenes, nadons i malalts. No tenen en compte els papers que alguns subsaharians els mostren indicant-los que són residents legals en el territori marroquí. Tampoc tenen en compte a les dones embarassades o als menors. Són embarcats en sis autobusos, on s’amunteguen un número d’aproximadament 400 persones amb destinació a la frontera d’Algèria.

En les redades participa també personal civil que en col·laboració amb els militars roben i saquegen les pobres pertinences dels immigrants, demandants d’asil i refugiats detinguts. Un dels nois africans fou apunyalat reiteradament per persones vestides de civil. Diversos immigrants desapareguts. Dones embarassades, nadons i menors deportats. Dones agredides sexualment per forces de seguretat. Verificats fins el moment 35 refugiats de Costa de Marfil i 44 de R.D. Congo demandants d’asil.

La negativa del govern marroquí a reconèixer l’estatut jurídic d’ACNUR, els està impedint la seva intervenció per a cuidar dels drets humans de demandants d’asil i refugiats a “Marroc.”

…herois oblidats. Futurs destrossats en silenci, a espatlles del món, amb molt poques mirades atentes a ells.