VII Trobada Marista 24 de novembre

Paraules d’amor, senzilles i tendres. Aquests mots, poc originals però tant autèntics, emmarquen bé el que sentirem dins nostre els presents, una seixantena, a la setena trobada marista de Llinars (24-11-2013), Germans i Laics. No hi ha edat ni condició per estimar i sentir-se estimat. Per això, quin goig ser reconeguts pel teu noms, per qui ets! Veure créixer la vida enmig nostre. No hi hagueren discursos ni grans lliçons, doncs la presència central fou enguany la d’uns joves crescudets, testimonis directes l’estiu passat de la intensa experiència de Rio de Janeiro (Trobada de la Joventut). Les seves paraules obriren les portes i les finestres de la sala perquè fos l’esperit mateix qui remogués les nostres cadires i els nostres cors. Veus noves que, tot convidant a fer espai al silenci, vessaren coratge, esperança i gratitud; i encomanaren un profund sentiment de comunió als petits grups que en feren ressò. La nostra trobada esdevé regularment el diumenge de Jesús, Rei. La reialesa Ell no la viu anant a caçar elefants. Més aviat és posa el davantal i resta amatent, amb tots els sentits ben oberts, ben despert i disponible!!! Quina paradoxa la del Regne! Estar despert, amatent! Realitzar-se plenament i ser un mateix servint als altres. Quina paradoxa, submergits com estem en una societat que creu i predica el contrari, que magnifica l’ego i desitja tan sols ser servida i servir-se dels demés. Llinars ja és un clàssic. Aquesta trobada de tardor és una fita en el nostre camí de creixement. Perquè quan estem a les portes del nou any litúrgic, Llinars ens fa present la nostra identitat, amb paraules d’amor senzilles i tendres: som maristes. Joan Puig-Pey