Ubuntu: ens humanitzem a través dels altres

A Àfrica existeix el que s’anomena UBUNTU. Està relacionat amb l’essència de l’ésser humà. és part del regal que Àfrica donarà al món. Vol dir hospitalitat, cura dels altres, ser capaç de qualsevol cosa pel bé dels altres. Creiem que una persona és persona a través d’una altra persona, que la meva humanitat està enllaçada, connectada amb la teva de manera inseparable. Arquebisbe Desmond Tutu

Cada vegada que he estat a Àfrica m’ha impressionat l’extraordinària capacitat d’acolliment dels seus pobles. Vagis on vagis, et trobes amb gent caminant, que respon a la teva salutació amb alegria, aixecant les dues mans obertes cap a tu. Trobo que és un signe molt bonic d’hospitalitat, com dient: Benvingut; t’acollo amb els braços oberts. Com veus, no amago res a les meves mans; només vull el teu bé.

Aquesta actitud d’acolliment tan natural i espontani em sembla una expressió, entre d’altres, d’Ubuntu, paraula nguni de l’Àfrica austral, que fa referència a la nostra comuna humanitat, al fet que tots estem interconnectats i que, a causa d’aquesta connexió, som responsables els uns dels altres.

Per als qui provenim de cultures on es dóna culte a l’individualisme, sorprèn aquesta manera d’entendre la vida, i fa pensar en valors socials que se’ns han anat quedant arraconats, suplantats sovint per una necessitat compulsiva d’acumular béns i protegir-los, com també per un egoisme auto referencial, ben amagat rere l’inqüestionable dret a la llibertat personal.

Nadal ens recorda el caràcter diví de tota persona humana, ja que el Fill de Déu amb la seva encarnació s’ha unit, en certa manera, amb tot home (Concili Vaticà II). Ens sabem habitats pel Misteri i, per tant, compartim el més essencial de les nostres vides, que es manifesta en forma de bondat i amor. Així ho reconeix Nelson Mandela a la seva autobiografia: Sempre vaig saber que en el més profund del cor humà hi ha misericòrdia i generositat. Ningú no neix odiant una altra persona a causa del color de la seva pell, el seu origen o la seva religió. Per odiar algú, la gent n’ha d’aprendre, i si es pot aprendre a odiar, aleshores també se’ls pot ensenyar a estimar, ja que l’amor brolla més naturalment del cor humà que el seu contrari. Fins i tot en els moments més terribles a la presó, quan se’ns duia fins als límits de la nostra resistència, podia albirar una espurna d’humanitat en un dels guardes, potser per un segon, però n’hi havia prou per animar-me i continuar. La bondat humana és una flama que es pot amagar, però mai apagar.

Sí, les nostres vides estan estretament interconnectades de manera misteriosa, però real. Justament per això, els participants a la Conferència general el passat mes de setembre a ND de l’Hermitage, ens deixàrem interpel·lar per la realitat d’infants i joves, particularment la d’aquells qui es troben en situacions de major vulnerabilitat en diferents parts del món. Convençuts de l’actualitat de la nostra vocació a una fraternitat universal, vàrem reafirmar el nostre compromís de servei i disponibilitat sense fronteres, als peus de Nostra Senyora de Fourvière.

D’altra banda, la nostra opció per viure en comunitat expressa visiblement la nostra connexió i interdependència. Així ho entengueren els nostres màrtirs, recentment beatificats, quan van decidir compartir la sort dels seus germans de comunitat, fins i tot quan tenien possibilitats d’evitar-la.

Crec, a més, que la propera celebració de l’Assemblea Internacional de la Missió Marista a Nairobi (Kènia), com a conclusió d’un procés desenvolupat conjuntament per germans i laics en els cinc continents, ens permetrà experimentar de manera concreta el significat d’Ubuntu, per després aplicar-lo a la nostra vida quotidiana.

Una altra oportunitat per viure a fons la nostra dimensió internacional serà el procés que ens durà fins a la celebració del bicentenari marista, l’any 2017. El dia 28 d’octubre de 2014, aniversari de la trobada del P. Champagnat amb el jove Montagne, factor desencadenant de la fundació de l’Institut, s’obrirà un cicle de tres anys com a preparació a aquest esdeveniment. La recent inauguració de la casa de La Valla renovada, allí on començà aquesta petita comunitat d’horitzó universal, ens convida a esforçar-nos per un nou començament, fidels als orígens i a la tradició, però encarnats en l’avui i aquí que ens toca viure.

Ubuntu: jo sóc perquè nosaltres som. És a dir: ens humanitzem a través dels altres. I justament perquè cadascú és part inseparable del teixit de la humanitat, el que un fa o deixa de fer té conseqüències en la vida dels altres.

Per exemple, en veure un inici tan humil a La Valla, ningú no es podia imaginar que l’Institut s’estendria pels cinc continents i que influiria en les vides de tants infants i joves. Com també fou difícil per a molts imaginar l’extraordinària força transformadora que s’amagava en aquell petit fill de Maria i Josep, anomenat Jesús.

Tant de bo que la celebració d’aquest Nadal de 2013 ens ajudi a prendre consciència de la nostra interdependència i de la nostra responsabilitat de fer del planeta terra un món més habitable i fratern, més just i solidari, mentre celebrem el naixement de Jesús, el qual, en compartir plenament la nostra humanitat, feu canviar de manera humil i discreta, molts aspectes del rumb de la història.

Bon Nadal!

Emili Turú

Superior General Maristas