Pregaria per l'Evangeli

Pare, ens plouen notícies de tot arreu,

la informació ens desborda, se’ns surt ja, ens satura.

Ajuda’ns a distingir la Bona Notícia,

que és la que ens fa brillar els ulls.

Ajuda’ns a descobrir el que val la pena,

el que no ens enriqueix, el que fa de nosaltres bona gent.

Necessitem Evangeli del bo, del que no avorreix,

del que sorprèn, del que diverteix, del que relaxa,

del que t’ajuda a veure la vida amb tendresa,

i a crear un món bonic, original, estupend,

com som nosaltres.

Aquí un parell de mans, per si fan falta per construir-lo.

MOR UN NEN A LES MUNTANYES DE LA VALLA

Tu, que portes tants anys en el col·legi marista, hauràs sentit moltes vegades la història aquella del nen que moria en un casalot de La Valla, el pobre on Marcel·lí esta treballant de sacerdot.

T’hauran explicat moltes vegades com es va quedar d’impressionat Marcel·lí, sense saber com reaccionar, amb aquell sentiment d’impotència que et deixa el veure un noi que als seus 17 anys mor, sense saber gairebé res de la vida (ja saps, va passar-se la infància allà a la muntanya, sense baixar a l’escola ni res…)

La història te l’han explicat tantes vegades perquè és fonamental pels maristes. Si no hagués estat per aquell noi, possiblement Marcel·lí hauria trigat molt de temps a començar el projecte dels germans, o qui sap, potser no hauria ni començat, i hauria fet altres coses com ser sacerdot del poble.

Però Marcel·lí no podia aguantar el record del noi sense preguntar-se què podia fer perquè no passessin de llarg més vides com la seva.

Pastoral Marista

PROFECIES DE JESÚS (Lc 21, 5-9)

5 Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres precioses i amb ofrenes votives. Jesús digué: 

6 --De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat. 

7 Llavors li preguntaren: 

--Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir? 

8 Ell digué: 

--Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i també: "El temps arriba." No aneu darrere d’ells. 9 Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us esglaieu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida.

Tu Oportunidad

El Señor no es un Dios de muertos, sino de vivos.

Si es así, cada día es una nueva oportunidad para crecer,

para aprender, para mejorar, para rectificar tus errores,

para hacer nuevos amigos, para ser mejor, para triunfar…

Dios ha puesto ante ti la muerte y la vida.

Ánimo, elige la vida y serás feliz.

Es tu motor el sueño que hay dentro de ti 

que lucha por sobrevivir, no pares de andar.

Es tu valor que nace a base de insistir,

Que quiere verte sonreír, no te eches atrás

Abre tus brazos si quieres volar. 

Cada peldaño tendrás que sudar.

Haz que ellos crean en ti.

No hay nada imposible para quien sabe esperar.

No importa si te has caído, vuelve a levantar.

De pronto la vida brinda una oportunidad,

tu oportunidad.

Es tu sabor el que todos quieren sentir 

y pocos pueden seducir, tendrás que luchar. 

Es tu color el que todos quieren vestir 

pero lo puedes conseguir, no dudes jamás.

Siente tu alma si quieres ganar. 

Cada segundo será una verdad. 

Sólo confía en ti.

No hay nada imposible...

Quizá ese momento está a punto de llegar.

Será que tu estrella ya ha empezado a destacar.

No importa si te has caído, vuelve a levantar.

De pronto la vida brinda una oportunidad,

tu oportunidad.

Taxi

Pregaria a Jesús

Jesús, amic, tu ho vas veure clar, vas seguir endavant amb el teu somni, fins acabar a la creu.

Però el Pare va rescatar la teva memòria i et va treure d’entre els morts.

Vas sortir del pou, i encara avui, després de tants anys, nosaltres t’admirem i seguim.

Dóna’ns força, molta força, per no deixar-nos vèncer per les dificultats, per seguir endavant amb el cap ben alt. 

Amén

ESPOLSA’T

Un dia, l’ase d’un camperol va caure en un pou sec. L’animal plorà durant hores, mentre el camperol intentava treure’l sense èxit. 

Finalment el camperol es cansà. Decidí que l’animal ja estava vell, el pou estava sec i necessitava ser tapat de totes maneres i que, realment, no valia la pena treure l’ase.

Va convidar tots els veïns perquè anessin a ajudar-lo. Tots van agafar una pala i van començar a llençar terra al pou. L’ase s’adonà del que estava passant i plorava desconsoladament.

Després, veient que així no solucionava el problema, es tranquil·litzà. Al cap d’unes quantes palades de terra, el camperol s’abocà al pou pensant que ja hauria enterrat l’ase, però es va sorprendre del que estava veient: amb cada palada de terra l’ase s’espolsava i feia un pas cap amunt.

Aviat tots van veure sorpresos que l’ase va poder arribar fins la boca del pou, passà per sobre la vora i sortí trotant feliç.

Sóc Conscient.

Tu pots canviar el món i pots fer-ho avui, aquest matí i aquesta tarda.

Tu pots fer que la Terra sigui una mica més humana,

si avui fas quelcom pels altres.

Si avui tractes amb respecte la gent que t’envolta.

Si avui treballes per formar-te un futur.

Si avui somrius a la gent i evites tenir problemes amb ningú.

Si avui ajudes algú que et necessita.

Si avui evites embrutar els patis i carrers, i utilitzes les papereres...

Acceptes el repte de millorar la vida sobre la Terra amb el teu granet de sorra?.

Pregaria

Senyor Jesús, que vas trobar en Zaqueu un home bo,

perquè vas saber veure’l com cap ho feia en el seu poble,

ensenya’m a mirar la vida amb un cor com el teu.

Ensenya’m a no venjar-me de la gent,

a no rebutjar ningú,

a comprendre la situació dels altres.

Ensenya’m a perdonar-me a mi, 

i a perdonar els altres.

(Només per a valents,

ensenya’m a estimar també els meus enemics

i a la gent que em cau malament).

Doncs que així sigui.

Un Usurero en el Cielo.

Un buen día llegó un usurero al Cielo un poco nervioso, ya que su vida había sido algo extraña. Se acercó despacio a la entrada principal y se admiró de ver que no había que hacer cola, lo que podría significa que, o no había muchos clientes, o que los trámites se realizaban sin complicaciones.

Las puertas estaban abiertas de par en par. Golpeó la puerta y dijo el Ave María Purísima. Nadie respondió. Miró y se quedó admirado de las cosas bellas que se veían dentro. Pero no había ni ángeles, ni santos, ni nada que se le pareciera. Siguió andando y admirado de la honradez de todos sus habitantes viendo que no había nada cerrado. Entusiasmado llegó hasta la puerta llamada La Gloria, que le pareció admirable. Dada la serenidad con que iba viendo entró, siguió pasando de sala en sala, de jardín en jardín, admirándose cada vez más de la belleza y serenidad de todo lo que encontraba. 

De repente se encontró con el Despacho del Padre Dios. Por supuesto que estaba abierto. Titubeó un poco pero, al final, entró hasta el escritorio del Padre Dios. En la mesa estaban las gafas de Dios y nuestro amigo usurero no aguantó la tentación de usar las gafas de Dios y mirar por ellas. ¡Qué maravilla! Se veía todo claro y potente. Con esas gafas se veía la realidad profunda de todo y de todos sin la menor dificultad. Con ellas miraba las intenciones de todas las personas de la tierra, tanto hombres como mujeres, ancianos como niños. Se veía hasta los sufrimientos de las dos terceras partes de la humanidad.

Se le ocurrió echar una ojeada a su antiguo despacho en la tierra y ver a su compañero de trabajo. No fue difícil conseguirlo. En ese mismo momento su compañero estaba tratando de engañar a una señora viuda y pobre que aún la dejaría en la más pura miseria. Tal fue su enfado al ver el engaño (cosa que antes no le había pasado, sólo ahora con las gafas nuevas) que le subió hasta su corazón un deseo profundo de justicia. Rápidamente, buscó por debajo de la mesa del Despacho del Padre Dios y encontró una banqueta para apoyar los pies y, sin pensarlo dos veces, la lanzó sobre la cabeza de su antiguo compañero con tanta puntería que lo tumbó en el suelo.

Sin tiempo a más, el asustado usurero oyó un sinfín de gritos de alegría y de cantos armoniosos. Eran los angelitos que celebraban la presencia del Padre Dios que volvía a su Despacho. Dios no se asombró de la presencia del usurero allí, pero éste estaba temblando de miedo. 

-¿Qué haces aquí? –le dijo Padre Dios. 

-Bueno, estaba en la puerta… no había nadie… he pasado… 

Papá Dios le corta y le dice:

-¿Dónde está el banquito de reposar los pies?

El usurero comenzó a contarle a Dios cómo había entrado en su Despacho, la curiosidad de sus gafas… y Dios le interrumpió.

-No, no te pregunto eso.

El usurero empezó a pedirle mil perdones, pero Dios le interrumpió de nuevo.

-No te pido que me pidas perdón, te pregunto dónde está mi taburete.

Al final el usurero le contó todo lo que había pasado con su antiguo compañero y lo que pasó cuando vio con las gafas que estaba engañando a una mujer pobre. Cómo le entró un arrebato de justicia y le lanzó el taburete a la cabeza.

-Ahí te equivocaste –le dijo Padre Dios-. No te diste cuenta que si bien te habías puesto mis gafas, te faltaba tener mi corazón. Hay que tener mucho cuidado con ponerse mis gafas si no estás seguro de tener también mi corazón. Sólo tiene derecho a juzgar el que tiene poder de salvar. Baja de nuevo a la tierra y aprende a mirar a las personas y al mundo con los ojos y el corazón de Dios.

La Mare torna a casa: Exposició de la Mare de Déu de Bellpuig al Monestir de les Avellanes

Així és, la venerada imatge de la Mare de Déu de Bellpuig de les Avellanes torna a casa.
Hi va arribar a finals del segle XIV de la mà de l’escultor Bartomeu de Robió, l’autor del retaule major de la Seu Vella i un dels màxims exponents de l’Escola de Lleida. Aquesta escultura, en pedra policromada i d’estil gòtic, fou venerada per la Casa d’Urgell, per la comunitat premonstratesa del Monestir i per tota la nostra comarca, amb devoció i estima durant més de 500 anys ininterromputs.
A principis del segle XX, en convulses circumstàncies d’abandó del Monestir, fou venuda al magnat nord-americà Charles Deering, que la va conservar al seu palau de Sitges –actual seu del Museu Maricel– fins als anys vint del segle passat. Quan Deering va retornar als Estats Units, va cedir la Mare de Déu al seu home de confiança, els hereus del qual la van conservar fins que la Generalitat va adquirir-la. Restaurada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, és la «perla» del Museu de Lleida des del 21 de desembre de 2012. 

Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes 
Generalitat de Catalunya. 
Departament de Cultura 
Museu Diocesà i Comarcal de Lleida
Diputació de Lleida 

SOBRE LA JOVENTUT DE MARCEL·LÍ CHAMPAGNAT.

Quan Marcel·lí morí, un germà escrigué la seva biografia perquè tots recordessin la seva vida i en prenguessin bon exemple. Amb l’afecte que li tenia, algunes vegades es va passar una mica, posant una imatge massa angelical d’ell. Un mossèn, company de Marcel·lí, escrigué al germà una carta amb aquestes paraules:

“Estimat germà, la gent del poble de Marcel·lí encara recorda les seves trapelleries i malifetes de quan era un infant. Fins i tot quan va anar al seminari, en els primers anys era un noi molt superficial, com la majoria dels nois de la seva edat. Ja sap vostè que durant els dos primers cursos formà part de la coneguda Banda Alegra, i que només va centrar-se quan va morir un dels seus companys, i també per una bona esbroncada que li va fer el seu professor de retòrica. Fou llavors quan va començar el seu procés de conversió. Una persona com vostè, que és un bon investigador, no hauria d’oblidar-se de dir també aquestes coses, que poden servir a la gent normal per adonar-se que poden tenir una vida exemplar si ells també es converteixen.”

JESÚS I ZAQUEU (Lc 19, 1-10)

1 Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. 2 Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. 3 Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d’estatura. 4 Llavors s’avançà corrent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. 5 Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué: 

--Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva. 

6 Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. 7 Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien: 

--Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador! 

8 Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué: 

--Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més. 

9 Jesús li digué: 

--Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d’Abraham. 10 El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’'havia perdut. 

“MADRE ENSÉÑANOS”.

Madre  enséñanos a caminar junto a Jesús.

Madre enséñanos a vivir siempre con gran amor.

1.-Tú eres muy sencilla y la esclava del señor.

    Tú  eres madre siempre, en la lucha y el dolor.

    Tú eres muy sencilla y la esclava del Señor.

    Tú eres madre siempre en la lucha y el dolor.

     Madre  enséñanos a caminar

    junto a Jesús.

    Madre enséñanos a vivir siempre

    con gran amor.

2.-Eres Madre nuestra,

    eres siempre mi ilusión.

    Eres siempre joven,

    tú, María, ayúdanos (2). 

3.-Madre de la Iglesia,

    de los hombres y de Dios.

    Danos esperanza,

    tu sonrisa y protección (2).

La Rana Renata

La rana Renata era la mejor cocinera de los pantanos y a su restaurante iban todas las ranas y sapos de los alrededores. Un día, apareció en su restaurante Sopón dispuesto a cenar. Sopón era un sapo grandón y un poco bruto, y en cuanto le presentaron los exquisitos platos de Renata, comenzó a protestar diciendo que aquello no era comida, y que lo que él quería era una buena hamburguesa de moscardón. Renata fue a ver cuál era la queja de Sopón con sus platos, y cuando este dijo que todas aquellas cosas eran "pichijiminadas", se sintió tan furiosa y ofendida, que sin mediar palabra le dio un buen sartenazo.

A pesar de que Renata enseguida se dio cuenta de que tenía que haber controlado sus nervios, y no dejaba de pedir disculpas a Sopón, éste estaba tan enfadado, que decía que sólo sería capaz de perdonarla si él mismo le devolvía el sartenazo. Todos trataban de calmarle, a sabiendas de que con la fuerza del sapo y la pequeñez de la rana, el sartenazo le partiría la cabeza. Y como Sopón no aceptaba las disculpas, y Renata se sentía fatal por haberle dado el sartenazo, Renata comenzó a hacer de todo para que le perdonara: le dio una pomada especial para golpes, le sirvió un exquisito licor de agua de charca e incluso le preparó ¡una estupenda hamburguesa de moscardón!

Pero Sopón quería devolver el porrazo como fuera para quedar en paz. Y ya estaban a punto de no poder controlarle, cuando apareció un anciano sapo caminando con ayuda de unas muletas.

- Espera Sopón-dijo el anciano- podrás darle el sartenazo cuando yo te rompa la pata. Recuerda que yo llevo muletas por tu culpa.

Sopón se quedó paralizado. Recordaba al viejo que acababa de entrar. Era Sapiencio, su viejo profesor que un día le había salvado de unos niños gamberros cuando era pequeño, y que al hacerlo se dejó una de sus patas. Recordaba que todo aquello ocurrió porque Sopón había sido muy desobediente, pero Sapiencio nunca se lo había recordado hasta ahora.

Entonces Sopón se dio cuenta de que estaba siendo muy injusto con Renata. Todos, incluso él mismo, cometemos errores alguna vez, y devolver golpe por golpe y daño por daño, no hacía sino más daño. Así que, aunque aún le dolía la cabeza y pensaba que a Renata se le había ido la mano con el sartenazo, al verla tan arrepentida y haciendo de todo para que le perdonase, decidió perdonarle. Entonces pudieron dedicar el resto del tiempo a reírse de la historia y saborear la rica hamburguesa de moscardón, y todos estuvieron de acuerdo en que aquello fue mucho mejor que liarse a sartenazos!!!!

Pastoral Marista

Per llegir... Gramàtica de l'esperança

Crec en una espiritualitat de la esperança. L'esperança parteix de la convicció que totes les coses estan cridades a ser en plenitud. M'arrenca de la nostàlgica i malenconiosa reflexió sobre el passat i m'orienta a construir, amb realisme el futur possible.

Luc Ferry, un dels exponents intel·lectuals de l'espiritualitat laica a França, escriu: "El missatge que se'ns transmet és, al meu parer, lúcid pel que fa a la mort. Per descomptat que prefereixo el missatge del Crist! Si fos veritat seria, sens dubte, la millor noticia de l'any, què dic, de tots els segles!"

Si fos veritat... aquesta és la qüestió. No hi ha manera de demostrar-ho, però tampoc de demostrar-ne la falsedat.

És una qüestió de fe. Amb tot, el pensador agnòstic reconeix que aquest missatge, en el cas de ser veritat, seria, de llarg, la millor noticia de totes les que mai s'han donat en la història, perquè tot ésser humà, anhela la vida i no tan sols la seva, sinó la dels seus éssers estimats.

 Francesc Torralba. Jesucrist 2.0

Viure ressuscitats

Les persones ressuscitades són aquelles
que saben valorar el que tenen:
la vida, el sol, les muntanyes, els ocells,
l'amor de parella, els fills, els amics, el país, la fe...
En donen gràcies a Déu i en gaudeixen a fons.

Són aquelles que tenen un cor net i transparent,
que no guarden mai rancúnia, que no exclouen ningú,
ni es tanquen per cap ingratitud.

Són aquelles que, malgrat les dificultats,
viuen sempre amb l'alegria serena al cor
i el somriure als llavis, fent amable la convivència
i el rostre de Déu.

Són aquelles que són sensibles a les
necessitats dels altres i que saben estimar i compartir,
convençudes que són de veritat
«els braços, els ulls i el cor de Jesús» enmig dels homes.

Són aquelles que construeixen la pau,
perquè s'esforcen per trencar barreres
i acostar les persones per tal
que tothom descobreixi en l'altre
el germà a qui cal respectar i estimar.

Són aquelles que sentint-se «sarment»
tornen a recomençar cada dia sense
tenir mai moral de derrota, convençudes
que dintre seu circula la saba vivificant de Jesús,
capaç de fer germinar nova vida després de cada «hivern».

Viure així, com a «ressuscitats»,
deixant una empremta positiva per allà
on anem passant, no és cap utopia.
És la salvació que ens ha vingut a portar
Jesús i que cada cop que, a través de la pregària,
connectem amb ell, torna a néixer
dins nostre amb renovada força.

Lluís Armengol

40 Pasqües al Monestir de les Avellanes. Som testimonis de resurrecció!

L’any 1974, amb la força de renovació i d’obertura que el Concili Vaticà II va portar a l’Església, els germans maristes van voler obrir les portes del seu noviciat del Monestir de les Avellanes. Pensant en els joves, van intuir que una experiència de fe compartida al voltant de les celebracions del tridu pasqual els podria aportar una vivència decisiva  per a la seva vida jove. Després de 40 edicions, la Pasqua de les Avellanes continua tenint un sentit de vivència profunda de la fe i el compromís per als joves que hi participen i que hi han participat.
El que us presentem amb aquesta publicació són els testimonis de persones que han viscut o han animat la Pasqua en algun moment d’aquestes quaranta edicions. Són una mostra de molts «cors inquiets», de «gent amb somnis» que han viscut la Pasqua de les Avellanes i han volgut compartir el «pas» del Déu de la vida en el seu camí.

Pastoral Marista

Pasqua de les Avellanes 2013 Mirant a fons!

“…NO TINGUEU POR, ANEU A ANUNCIAR ALS MEUS GERMANS I GERMANES QUE VAGIN A GALILEA. ALLÀ EM VEURAN” (Mt 28, 10)

I des de “Galilea” surt aquesta crònica que vol ser un tornar a fer-me conscient que el viscut a les Avellanes del 28 al 31 de Març d’enguany ha esta un veritable do de Déu!!!.
Al voltant de 240 persones en COMUNIÓ hem gaudit de la 40ena edició de la Pasqua Juvenil de les Avellanes. Un esdeveniment important, que ens fa ser i sentir-nos ESGLÉSIA viva i activa. I ho hem fet Mirant a Fons la nostra realitat, la de la societat i la proposta de Jesús de Natzaret.

Cada dia des del que es celebrava i feia ha estat clau per a donar sentit al nostre ser cristians avui. Moltes paraules i molts sentiments vénen al cap i al cor:  fraternitat, amor, servei, Fe, creu, mort, silenci, Jesús, Maria, compromís, vida, dona, seguiment, Resurrecció,...

Moltes maneres d’ajudar-nos a viure i centrar aquesta experiència: Pregàries, Eucaristies, Grups, Compartir, Riure, Cantar, Expressar, Callar, Dialogar, Plorar, Pensar, ...

Sí, ha estat un gran DO!!!!. Un do de VIDA que evidentment s’ha de traduir en el meu camí quotidià essent jo també facilitador de VIDA i testimoni de Resurrecció a la meva Galilea, amb la família, amb els amics, amb els no tant amics, a la feina, a la universitat, ...des de les actituds i gestos que revelin bondat i humanitat.

I sense por, cercant-lo allà on estem, amb el que ens ocupa i preocupa, amb els que es creuen amb nosaltres a diari, donant i donant-nos...en camí!!!.

ÉS VIU, nosaltres en som testimonis !!!

Pastoral Marista

All things bright and beautiful

All things bright and beautiful,

all creatures great and small,

all things wise and wonderful,

the Lord God made them all.

Todo lo grande y hermoso, 

todas las criaturas grandes y pequeñas

todo lo sabio y maravilloso lo creó el Señor.

El gusanito viajero

Érase una vez un gusanito viajero que se sentó a descansar a la orilla de un río y se quedó dormido.
Cuando despertó, se encontró rodeado de un montón de gusanos que le observaban.
-Buenos días, me llamo Trip –les dijo sonriente.
Entonces, uno de ellos le preguntó; -¿De dónde has salido? ¡Eres muy raro!
Trip sorprendido, respondió: - Vengo de una pradera muy lejana, y no sé por qué me encuentras raro.
Y el gusano dijo a Trip:
-Tienes manchas de colores en la piel, y los gusanos son verdes, eso no es normal.
Trip se rió mucho y exclamó: -los gusanos pueden ser de colores muy distintos. Donde yo vivo todos son como yo.
Los gusanos le dijeron también que no era fácil entenderle y que hablaba como si cantara.
Trip les explicó que había gusanos con voces muy distintas: suaves, fuertes, alegres… Pero los gusanos seguían protestando y no querían a Trip.
Entonces, Gusi, un pequeño y esmirriado gusanito del que todos se reían, le preguntó: -¿Te gustaría venir a mi casa? Quiero ser tu amigo.
Trip fue hasta su casa, que era un agujero en el tronco de un haya, y allí hablaron horas y horas y los dos se sentían contentos. Cuando se hizo de noche, las manchas de Trip empezaron a brillar en la oscuridad.
-¡Vaya eres realmente especial! Le dijo su amigo Gusi sonriendo.
- Sólo soy diferente, eso es todo, respondió Trip.
Nadie hablaba con Trip, y él se sentía muy triste.
Pero un día un gusanito se perdió en el bosque al atardecer, cuando ya apenas se veía nada. Los gusanos importantes se reunieron para pensar de qué forma podrían salvar al gusanito. Entonces, vieron que una luz se acercaba corriendo hasta ellos. Era Trip que venía a ofrecerse para buscar al pequeño gusano. Pensaron en lo mal que se habían portado con él y sintieron vergüenza. Pero Trip les guió con su luz, sin rencor a través del bosque.
Por fin encontraron al gusanito y se pusieron muy contentos a cantar y bailar. ¡Y todo fue gracias a las manchas de colores de Trip, que tan raras les habían parecido al principio!

María

María hoy te voy a pedir un favor especial; ayúdanos a vivir como hermanos, sin peleas ni discordias, sin enfrentarnos, sin discutir.
Ayúdame a ser bueno como Jesús.
Que sea capaz de querer a todos por igual, ayúdame a tener paciencia, a no tener tanto genio con los demás, en casa, en el patio y en clase.
Ojalá aprenda a querer a todos los que me rodean porque todos somos hermanos, hijos del mismo Dios.

Un alumno de infantil

oración de un niño

En mi corazón de niño
guardo yo muchos deseos.
El primero, es que todos
seamos cada vez mejores.

El segundo es que
vivamos siempre en armonía
y que estemos siempre contentos
con el pan de cada día.

Yo pido por mi familia
y las familias de otros niños
para que se quieran mucho
y siempre estén unidos.

Haz que no exista la guerra,
ni tan siquiera en los libros,
y en el mundo en el que estamos
no se oiga llorar a un niño.

Marcel.lí

Marcel·lí,
Déu et concedí la gràcia
de seguir camins de senzillesa evangèlica
i de guiar la joventut a Jesús per Maria.
Concedeix-nos als joves que aquí estem
amor autèntic, coratge i gran obertura
per respondre.
Concedeix-nos a tots els joves
obrir-nos als vertaders valors
humans i sobrenaturals.
Reuneix-nos a tots amb Maria,
la bona Mare,
perquè amb ella trobem Jesús,
com ens ho vas ensenyar amb la teva vida:
“Sense Maria no podem res,
amb Maria ho podem tot,
perquè Maria té sempre el seu diví Fill
en els braços o en el seu cor”.
Gràcies per la teva meravellosa herència, Marcel·lí.