Quan Marcel·lí morí, un germà escrigué la seva biografia perquè tots recordessin la seva vida i en prenguessin bon exemple. Amb l’afecte que li tenia, algunes vegades es va passar una mica, posant una imatge massa angelical d’ell. Un mossèn, company de Marcel·lí, escrigué al germà una carta amb aquestes paraules:
“Estimat germà, la gent del poble de Marcel·lí encara recorda les seves trapelleries i malifetes de quan era un infant. Fins i tot quan va anar al seminari, en els primers anys era un noi molt superficial, com la majoria dels nois de la seva edat. Ja sap vostè que durant els dos primers cursos formà part de la coneguda Banda Alegra, i que només va centrar-se quan va morir un dels seus companys, i també per una bona esbroncada que li va fer el seu professor de retòrica. Fou llavors quan va començar el seu procés de conversió. Una persona com vostè, que és un bon investigador, no hauria d’oblidar-se de dir també aquestes coses, que poden servir a la gent normal per adonar-se que poden tenir una vida exemplar si ells també es converteixen.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario