Viure ressuscitats

Les persones ressuscitades són aquelles
que saben valorar el que tenen:
la vida, el sol, les muntanyes, els ocells,
l'amor de parella, els fills, els amics, el país, la fe...
En donen gràcies a Déu i en gaudeixen a fons.

Són aquelles que tenen un cor net i transparent,
que no guarden mai rancúnia, que no exclouen ningú,
ni es tanquen per cap ingratitud.

Són aquelles que, malgrat les dificultats,
viuen sempre amb l'alegria serena al cor
i el somriure als llavis, fent amable la convivència
i el rostre de Déu.

Són aquelles que són sensibles a les
necessitats dels altres i que saben estimar i compartir,
convençudes que són de veritat
«els braços, els ulls i el cor de Jesús» enmig dels homes.

Són aquelles que construeixen la pau,
perquè s'esforcen per trencar barreres
i acostar les persones per tal
que tothom descobreixi en l'altre
el germà a qui cal respectar i estimar.

Són aquelles que sentint-se «sarment»
tornen a recomençar cada dia sense
tenir mai moral de derrota, convençudes
que dintre seu circula la saba vivificant de Jesús,
capaç de fer germinar nova vida després de cada «hivern».

Viure així, com a «ressuscitats»,
deixant una empremta positiva per allà
on anem passant, no és cap utopia.
És la salvació que ens ha vingut a portar
Jesús i que cada cop que, a través de la pregària,
connectem amb ell, torna a néixer
dins nostre amb renovada força.

Lluís Armengol